cover image

La fe bahai (o bahá'í, segons la transliteració internacional preconitzada) és una religió originària de l'Iran. Va ser fundada el 1863 per Bahà'u'llàh i ha tingut entre els seus promotors destacades figures del pacifisme i l'humanisme, com Lidia Zamenhof, la filla del creador de la llengua auxiliar internacional esperanto. Actualment la fe bahà'í és seguida per més de 7 milions de persones a tot el món. Els bahà'ís sostenen que totes les religions provenen del mateix Déu i que han aparegut amb el missatge de Déu per a la humanitat a mesura que aquesta ha tingut capacitat per rebre'l. El Bàb (en àrab: la Porta) va proclamar ser l'Enviat de Déu per a la seva època l'any 1844 i que preparava la humanitat sencera per a l'arribada d'una nova manifestació de Déu: Bahà'u'llàh.

Santuari del Bàb al Centre Mundial Bahà'í, al mont Carmel, a Haifa, Israel
Temple bahà'í en forma de lotus a Nova Delhi

Aquesta fe refusa el sacerdoci i el ritu i eleva a la categoria de culte tota obra feta en esperit de servei; refusa l'ascetisme i la mendicitat religiosa; prescriu la monogàmia i desaconsella el divorci; afirma l'harmonia essencial de la religió amb la ciència; ensenya la unitat del gènere humà i afirma la necessitat de la unificació de totes les persones, la igualtat d'homes i dones, la creació d'un idioma internacional, l'educació obligatòria i la institució d'una federació política mundial.[1] Aquesta comunitat té un temple a Nova Delhi amb forma de lotus. A l'Iran, on la revolució islàmica considera la fe bahà'í herètica, aquesta religió està prohibida i perseguida.