militar espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Felipe Augusto de Saint-Marcq y D'Ostrel (o Saint-March) (Taintegnies, Bèlgica, 1762-Madrid, 1831) va ser un militar d'origen belga al servei d'Espanya durant la Guerra de la Independència espanyola.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 juny 1762 Taintignies (Bèlgica) |
Mort | 1831 (68/69 anys) Madrid |
Causa de mort | còlera |
Capità general d'Aragó | |
març 1826 – setembre 1830 ← Rafael Sempere Esclápez – Manuel de Llauder i de Camín → | |
Capità general de València | |
20 juny 1823 – 4 juliol 1824 ← Antonio Garcés de Marcilla y Llorens – Lluís-Alexandre de Bassecourt i Dupire → | |
Capità general de Galícia | |
1814 – 1818 ← Francisco Javier Venegas de Saavedra y Rodríguez de Arenzana – Nicolás de Llano Ponte y Oviedo del Portal → | |
Activitat | |
Ocupació | militar |
Membre de | |
Carrera militar | |
Rang militar | tinent general |
Conflicte | Guerra del Francès, Guerres Napoleòniques, els setges de Saragossa, setge de Saragossa de 1808 i setge de Saragossa de 1809 |
Premis |
Va entrar en el servei d'Espanya als 14 anys, en el regiment de guàrdia valona, va participar en el setge de Gibraltar, en la Guerra Gran i en la guerra de les Taronges. En 1795 assolí el grau de capità. Quan va esclatar la guerra del francès i els francesos es van apoderar de Madrid, Saint-Marcq va aconseguir fugir. Es va traslladar a València, on va obligar al general francès Moncey a aixecar el setge de la ciutat. Com a premi per aquesta acció va ser ascendit a mariscal de camp.
Amb motiu del primer setge de Saragossa, va aconseguir reunir uns cinc o sis mil homes, amb els quals va contribuir al fet que els francesos de Charles Lefebvre-Desnouettes aixequessin el camp.[1] Es va quedar a les ordres de Palafox i va participar activament en la defensa de la ciutat durant el segon lloc, sent premiat amb els galons de tinent general (1809). Quan la plaça va capitular, va ser fet presoner i conduït a Nancy, on va romandre fins a 1814. Quan Ferran VII d'Espanya va tornar, ell ja alliberat, va poder retornar a Espanya. Va ser, successivament, capità general de Galícia,[2] de València i d'Aragó, fins a 1830. Va morir víctima d'una epidèmia de còlera a Madrid.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.