Flexàgon
objecte pla amb forma de polígon / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un flexàgon és un objecte pla amb forma de polígon (quadrat, rectangle o hexàgon) creat al plegar un full de paper (o un altre material prou flexible i prim), la principal característica del qual és que mitjançant la seva correcta flexió, permet mostrar més cares de les que al principi mostra com a polígon pla. Els flexàgons es consideren un pasatemps, un joc, i part de la matemàtica recreativa, però també han estat estudiats des de la geometria.[1] En concret, les seves propietats s'estudien des de la topologia, branca de les matemàtiques que s'encarrega d'estudiar les propietats de les superfícies.
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Descoberts per Arthur Stone el 1939, els flexàgons pertanyen al grup de cossos geomètrics denominats caleidocicles i el seu nom es forma amb les paraules flexible i polígon. En funció del nombre de costats del polígon es pot parlar de tetraflexàgons (4 costats), hexaflexàgons (6 costats)... A més, Harold V. McIntosh descriu dos tipus de flexàgons no-plans formats a partir de pentàgons i d'heptàgons, als quals anomena, respectivament, pentaflexágonos[2] i heptaflexágonos.[3]
Dos flexàgons són equivalents si un pot transformar-se en l'altre mitjançant pessics i rotacions. L'equivalència entre flexàgons és una relació d'equivalència.[4]