Flix

Flix (IPA: [flíʃ]) és una vila i municipi situat al nord de la Ribera d'Ebre. Segons el cens de població de 2023 tenia 3.343 habitants repartits en tres entitats de població que actualment formen un continu urbà. El terme limita amb dotze municipis de les comarques del Priorat, la Terra Alta, les Garrigues, el Segrià i la Ribera d'Ebre i inclou un antic nucli -ara deshabitat- conegut com els Masos de Flix.

Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.

Per a altres significats, vegeu «Flix (desambiguació)».

Flix

Bandera Escut d'armes
Localització
41° 13′ 52″ N, 0° 33′ 00″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Terres de l'Ebre
Comarca	Ribera d'Ebre
Capital	Flix
Població humana
Població	3.343 (2023) (28,6 hab./km²)
Llars	158 (1553)
Idioma oficial	català castellà
Geografia
Superfície	116,9 km²
Banyat per	Ebre i riu de la Cana
Altitud	47 m
Limita amb	Riba-roja d'Ebre la Bisbal de Falset la Palma d'Ebre Vinebre Ascó Margalef Bovera Bellaguarda Llardecans la Granadella Maials
Identificador descriptiu
Codi postal	43750
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43060
Codi IDESCAT	430607
Lloc web	flix.cat

El gentilici pels habitants de Flix, en totes les seves formes, és flixanco, flixanca, flixancos i flixanques.^[1][2][3][4]

El nom podria provenir del llatí Flexus (retomb), en referència al gran meandre que el riu Ebre fa tot envoltant la vila.

Geografia

• Llista de topònims de Flix: muntanyes, serres, collades, indrets, rius, fonts, cases, masies, esglésies.

Entitat de població	Habitants (2019)
Colònia de la Fàbrica, la	171
Comellarets, los	830
Flix	2.407
Font: Idescat

Situació i comunicació

Flix es troba comunitat mitjançant la carretera C-12, l'Eix de l'Ebre, que enllaça al seu torn amb l'AP-2, autopista Barcelona – Saragossa – Bilbao, l'Autovia del Nord-est, que unix Madrid i Barcelona i l'AP-7, autopista França – Barcelona – València.

A més d'aquesta xarxa viària, Flix té una estació de ferrocarril de la línia Saragossa – Tarragona – Barcelona, i en uns 30 minuts en cotxe privat es connecta amb la línia d'alta velocitat ferroviària, TAV, que uneix Madrid i Barcelona. Per carretera, Flix també compta amb un servei regular d'autobusos entre els municipis de la zona i una altra que uneix Lleida i Tortosa. L'aeroport de Reus a uns seixanta quilòmetres té de vols xàrter i una línia regular a Madrid.^[5]

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 105 113 158 485 - 2.435 1.914 2.016 2.516 2.874

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 3.275 3.374 3.306 4.272 5.418 5.116 5.095 4.992 4.965 4.965

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 4.372 4.316 4.208 4.076 4.001 3.960 4.054 4.061 3.961 3.795

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 3.677 3.491 3.410 3.426 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història

Els seus orígens es remunten als poblats ibers (ilercavons) amb interessants troballes arqueològiques a les zones del Castellons i de Sebes.

Al segle viii els sarraïns s'hi instal·laren i hi van realitzar importants obres de regadiu. Deixaren les seves petjades en bona part de la toponímia local, amb noms com Vingalis o Beremusses. El castell sarraí és esmentat com una fortalesa arran de la conquesta cristiana el 1154 per Ramon Berenguer IV, lloc concedit al cavaller genovès Bonifaci da Volta.

El 4 d'octubre de 1154. Ramon Berenguer IV fa donació de dues terceres parts del castell i vila al cavaller genovès Bonifaci Della Volta (fideli meo Bonifacio de la Volta illud castrum de Flix). El comte es reservà l'altra tercera part. Als documents apareix la paraula Flixio 1238.

Jaume I honora Flix amb el títol honorífic de Molt noble i lleial vila de Flix, en reconeixement dels seus fills en la presa de València, esdevingut aquest any. Els germans Andreolo i Alberto de Flix (nom que prendrien els hereus de la família Volta com a senyors que eren de Flix) participaren activament en la conquesta de la Ciutat.^[6]

El 1398 la ciutat de Barcelona adquirí la baronia de Flix als Santcliment per tal de dominar el tràfic de l'Ebre i controlar el comerç de blat, des d'aleshores i fins al segle xviii la Vila es convertí en Carrer de Barcelona.^[7] Aquesta dependència i la situació estratègica, a mig camí de Lleida i Tortosa, va fer que el castell, tot sovint, fos assetjat i cremat; ja sigui durant la Guerra Civil catalana del segle xv, durant la Guerra dels Segadors del segle xvii o per part de les tropes de Felip V a la de Successió.^[8]

El 1714, Flix passà a dependre directament del Real Patrimoni fins al 1835. Durant les diferents guerres carlines la població fou clarament partidària dels carlins. El cabdill carlí Ramon Cabrera hi ordenà construir un nou castell durant la primera de les carlinades, conegut com el Castell Nou. D'entre els carlistes de Flix destacà el conegut "capellà de Flix", Josep Agramunt.^[9]

A les acaballes del segle xix es construí l'Electroquímica de Flix, S.A. amb capitals i tècnics alemanys, una de les primeres electròlisis d'Europa, i que ha marcat la idosincràcia industrial de la població fins a l'actualitat.^[10]

Durant la Guerra Civil, la població sofrí els atacs de l'aviació que cercava destruir la fàbrica química. El 23 de febrer del 1937 va produir-se el primer bombardeig, amb un total de 125 bombes amb vuit víctimes mortals. Al municipi, que acabaria patint una vintena d'atacs aeris, es van construir un total de 9 refugis. De refugis antiaeris se'n feren un a la mateixa fàbrica, un a la colònia i cinc al nucli urbà. Més tard, durant la Batalla de l'Ebre se'n feu un altre a la barca de dalt, just davall del Castell nou, lligat a la construcció del pont de ferro, perquè els pontoners es poguessin refugiar durant els constants bombardejos que hi hagué sobre aquest en el decurs de la batalla. Hi ha notícies de l'existència d'un altre refugi als pisos que durant la república es van construir a la vora del Molí d'Oriol i que la gent també va fer servir per a refugiar-se un petit magatzem de material al "colorato", a més també utilitzaren el túnel del ferrocarril.

El refugi del carrer de Sant Josep té les dues entrades en terreny públic i a més es troba en bon estat de conservació, té uns 60 metres i un tram està revestit de formigó. S'hi ha trobat un escrit que fa referència al bombardeig del 23 de febrer, és aquest refugi el que s'ha museïtzat.^[11] La gent gran, les dones i els nens del poble, amb l'ajut dels treballadors i tècnics de Riegos i Saltos del Ebro el van construir i mantenir. Durant la Batalla de l'Ebre el poble quedà a la línia de front i fou pràcticament abandonat perquè la població anà a refugiar-se en masos i coves del terme.

El 1948 fou inaugurat el salt hidroelèctric de Flix, que consta d'una central de 50 MW de potència alimentada pel cabal del riu Ebre des de la presa de Flix, d'11 hm³ de capacitat.

El setembre de 2005 es va descobrir una gran zona degradada amb acumulació de residus contaminants provinents del complex químic d'Ercros, situat a l'embassament de Flix.^[12] Aquest fet propicià un ambiciós pla per extreure'ls i tractar-los.^[13] El 2010 es va posar en marxa, amb la construcció d'una barrera per aïllar els llots tòxics de l'embassament,^[14] i a la fi de 2013 ja s'havia extret i tractat un 20% dels residus.^{[15][Cal actualitzar]}

Economia

La principal empresa de la localitat ha estat l'Electroquímica de Flix SA. Aquesta societat es va constituir el 1897 per dues societats alemanyes, una química i una altra elèctrica, amb participació de bancs suïssos i de destacades personalitats espanyoles de Barcelona i Madrid, en trobar que a Flix es donaven unes condicions de proximitat a matèries primeres (pedreres i salines), subministrament d'aigua (al costat del riu Ebre) i presència de fonts energètiques (a les properes mines de carbó de Mequinensa i Faió, i amb la possibilitat de construcció d'una central hidroelèctrica sobre un antic assut a l'Ebre) i de mitjans de comunicació òptims per al transport de mercaderies i carbó (la línia de ferrocarril de Madrid-Barcelona, inaugurada 5 anys abans, i el transport fluvial de carbó per l'Ebre).

L'existència d'aquesta empresa va crear unes oportunitats d'ocupació úniques per a l'època en una població rural de la darreria del segle xix que es trobava en retrocés. Aquesta indústria, entre les pioneres de Catalunya i Espanya, va permetre que Flix passés de ser una societat agrícola a netament industrial, que se situés com la població de major nombre d'habitants de la comarca durant molts anys i que fos un referent industrial a nivell nacional.^[16]

La indústria química, que posteriorment va passar successivament a pertànyer a Societat Anònima Cros, Ercros, Erkimia i, des de fa una dècada, de nou, a Ercros, ha anat transformant-se segons les necessitats i l'evolució industrial i social de l'entorn, per finalment patir un lent declivi davant el progressiu trasllat de la producció química mundial cap a països com l'Índia i la Xina, el que en aquest cas ha suposat una disminució de la població, tot i el dinamisme natural que ha demostrat la zona en els sectors industrial i energètic amb la instal·lació de centrals hidroelèctriques de Riba-roja i Flix, dues centrals nuclears d'Ascó, altres indústries, també químiques, com la finlandesa Kemira, el 1992, i Inquide-Flix, el 2000 (tancada el 2009), d'un parc de generació elèctrica d'energia solar fotovoltaica a 2007 i altres indústries que no van arribar a fer-ho en el seu moment (Hoechst als anys setanta, General Electric a la fi dels vuitanta i altres projectes industrials i energètics en els anys 2000). L'any 2013 Ercros va intentar dur a terme un ERE amb la reducció d'un 75% de la plantilla de treballadors de la fàbrica. Es van dur a terme diverses manifestacions per frenar-ho i van aconseguir que no acomiadessin tants treballadors. Després de tres anys del fet, Ercros ha anunciat una altra reducció de plantilla per anticipar-se al tancament d'aquesta l'any 2017.

El 2006 van començar les obres per construir el Parc solar Ramon Escriche a la Devesa, que després d'un eixample el 2008 ha esdevingut el més gran de Catalunya.^[17]

Eleccions

Eleccions municipals

^{[Cal actualitzar]}

Resultat de les eleccions municipals a Flix 1983-2011

Partit	1979			1983			1987			1991			1995			1999			2003			2007			2011
	Vots	%	Reg	Vots	%	Reg	Vots	%	Reg	Vots	%	Reg	Vots	%	Reg	Vots	%	Reg	Vots	%	Reg	Vots	%	Reg	Vots	%	Reg
PSC				908	32,04	4	1.233	44,77	6	1.672	59,59	7	1.559	55,74	7	1.403	51,03	6	884	32,29	4	964	41,79	5	924	45,29	5
ERC													214	7,37	0	197	7,16	0	1.163	42,48	5	848	36,76	5	484	23,73	3
CiU	337	11,54	1	406	14,33	2	840	30,5	4	475	16,93	2	487	16,78	2	610	22,18	3	527	19,25	2	270	11,7	1	567	27,79	3
PSUC/EF/UDPM/IPE-FIC/ICV	1.758	60,21	8	1.165	41,11	6	609	22,11	3	365	13,01	1	240	8,27	1	278	10,11	1	127	4,64	0	83	3,6	0
UCD/Alianza Popular/PP	816	27,95	4	349	12,31	1				241	8,59	1	365	12,78	1	223	8,11	1				78	3,38	0
Participació	2.937	76,64		2.863	75,34		2.798	71,49		2.827	72,67		2.928	78,37		2.768	75,12		2.761	78,13		2.332	69,93		2.115	68,83
Cens	3.832	100	13	3.800	100	13	3.914	100	13	3.890	100	11	3.736	100	11	2.768	100	11	3.534	100	11	3.335	100	11	3.073	100	11

Font: Municat^[18]
Per tal de simplificar la taula:
- Reg = Regidors
- s'han agrupat en una mateixa línia UCD i AP (tenint en compte que mai no van coincidir en cap contesa municipal).
- s'han agrupat en una mateixa línia els antecessors d'ICV, tot i que a les primeres eleccions es tractava de coalicions/enteses més àmplies.

Governs de consens

Després de 16 anys de majories absolutes socialistes, el 2003 van començar tres legislatures de governs on hi eren presents totes les forces representades al ple. Aquesta dinàmica, però, va canviar a partir del 2015:

• Legislatura 2003-2007: govern de consens entre totes les forces polítiques del consistori (ERC, PSC i CiU) amb la batllia en mans del partit majoritari, ERC (42% dels vots,^[19] davant el 32% del PSC i el 19% de CiU).

• Legislatura 2007-2011: govern de consens entre totes les forces polítiques del consistori (ERC, PSC i CiU), amb la batllia compartida a 2 anys cadascun dels dos partits majoritaris (PSC i ERC, amb el 41% i 36% dels vots, respectivament i CiU l'11%).^[20]

• Legislatura 2011-2015: govern de consens entre totes les forces polítiques del consistori (ERC, PSC i CiU) amb la batllia en mans del partit majoritari, PSC (45% dels vots, 27% CiU i 23% ERC). El grup municipal de CiU s'incorporà al govern arran de la crisi d'Ercros del 2013.^[21] Els regidors del PSC van abandonar aquest grup polític i han quedat com a independents des del març del 2014.^[22][23]
• Legislatura 2015-2019: majoria absoluta de la coalició Entesa per Flix, que recollia els ex socialistes d'Avancem i ERC, encapçalada per l'ex PSC Marc Mur (60% dels vots i 7 regidors). CiU 16% i 2 regidors i SI-Solidaritat 16% i 2 regidors.
• Legislatura 2019-2023: majoria absoluta d'ERC (58% dels vots i 7 regidors), que integrà en el govern el regidor d'Units Per Flix (candidatura de la plataforma socialista "Candidatura de Progrés", 12% dels vots). Es varen mantindre a l'oposició (Junts 18% i 2 regidors) i la Crida per Flix (candidatura de la plataforma Amunt, de la CUP, 10% i 1 regidor).
• Legislatura 2023-2027: majoria absoluta d'ERC (50% i 6 regidors), Junts 25% i 3 regidors, Alternativa per Flix (candidatura de la plataforma socialista "Candidatura de Progrés") 10% i 1 regidor i CUP 10% i 1 regidor.

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012

Resultats electorals - Flix, 2012

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	CiU	Artur Mas	723		34,18
	ERC	Oriol Junqueras	534		25,24
	PSC	Pere Navarro	293		13,85
	PPC	Alicia Sánchez-Camacho	149		7,04
	ICV-EUiA	Joan Herrera	141		6,66
	CUP	David Fernández	70		3,3
	C's	Albert Rivera	28		1,32
	Vots en blanc		25		1,17
	Altres		152		6,76
Total		2.133			70,42

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2017

Resultats electorals Flix - 2017

Candidatura	Logotip	Cap de llista	Vots	% Vots
ERC		Oriol Junqueras	846	36,36
JxCAT		Carles Puigdemont	705	30,30
C's		Inés Arrimadas	214	9,20
PSC		Miquel Iceta	201	8,64
CUP		Carles Riera	180	7,74
Catcomú		Xavier Domènech	98	4,21
PP		Xavier García	72	3,09
PACMA		Ana Bayle	2	0,09
RC-GV		Nuria Suarez	0	0
DIÀLEG (retirada)		Emma Soler	0	0
Vots en blanc	-----------------------------------	------------------------	9	0,39
Vots vàlids	-----------------------------------	------------------------	2.327	99,57
Vots nuls	-----------------------------------	------------------------	10	0,43
Votants	-----------------------------------	------------------------	2.337	83,64
Abstencions	-----------------------------------	------------------------	457	16,36
Cens electoral	-----------------------------------	------------------------	2.794	100

Equipaments i serveis

Dins dels equipaments educatius i culturals públics de la població hi ha: L'Escola Bressol "Pam i Toc", Escola "Enric Grau Fontseré", i l'Institut d'Ensenyament Secundari de Flix, Escola Municipal de Música i Biblioteca Pública Municipal Artur Bladé i Desumvila, Arxiu Municipal.

També disposa d'un pavelló d'esports i de piscines municipals.

En l'apartat sociosanitari, es disposa d'un centre d'atenció primària, i de la residència d'avis- Centre de dia "Les Escoles Velles".

Flix també compta amb un Club de Tennis i amb un club de Padel "indoor" al polígon de la Devesa.

Cultura flixanca

Flix compta amb un ampli teixit associatiu. Algunes d'aquestes associacions són: Grup de Natura Freixe; Associació Sardanista de Flix, Orfeó de Flix, seu a Flix del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, Llar del Jubilat, Associació Cultural La Cana…

Entre els mitjans de comunicació destaquen: Emissora de ràdio local, Ràdio Flix i la publicació mensual La Veu de Flix.

Hi ha diverses societats Recreatives com: La Unió Social (que disposa de sala d'actes i cinema), Flexus Teatre, Desolasol Grallers i Geganters de Flix. Associació Dj's Flixancos, Associació de Dones de Flix... I esportives: Club Basquet, Club Ciclista, Club Nàutic, Club de Tir, Club Tennis, Moto Club.

A començament d'any, té lloc una festa tradicional que és la de Sant Antoni (en què es fan fogueres i se sopa al carrer) que se celebra la nit del 16 al 17 de gener.

El Dissabte de Glòria hi ha Cantada de Caramelles pels carrers del poble, a càrrec de l'Orfeó de Flix.

Diumenge de Pasqua, Processó de l'Encontre, recitació de les "Desmes" per la Samaritana i el trencament del càntir, tradició singular i única.

Dilluns de Pasqua es menja "la mona" a l'ermita del Remei. Ballada de jotes i sardanes.

S'engalanen els carrers amb les catifes, el diumenge de Corpus.

Les festes majors de la vila tenen lloc el 15 d'agost, on destaca la festa del riu, amb la cursa de puntones.

El segon diumenge d'octubre, també a l'ermita se celebra l'aplec de la sardana.

S'ha estudiat el lèxic de Flix quant a vitalitat i ús, no només des d'una perspectiva diatòpica, sinó també generacional.^[24]

Personatges i fills il·lustres de Flix

• Josep Agramunt Llecha, capellà i guerriller carlí.
• Ramon Alentorn Tarragó
• Antoni de Castellví Ambrós, ciutadà honrat.
• Felip de Castellví, ciutadà honrat.^[25]
• Josep Cervelló Rius, químic, director de la S.E.Q.F.
• Antoni Diez Oriol, capellà i guerriller carlí.
• Joan Malet, caçador de bruixes.^[26]
• Bonaventura d'Oriol Salvador, diputat i dirigent carlí.
• Ramon Ortiga Griso, escriptor i guionista de còmics.
• Antoni Pujol, dominic.
• Jaume Rius Català
• Anna Rosselló Elias, escriptora i esperantista.
• Antoni Sabaté Ibarz, alcalde i diputat al Parlament.
• Xavier Sabaté Ibarz, diputat i senador a les Corts Generals, diputat al Parlament, Conseller de la Generalitat
• Joan Baptista Sabaté Sànchez, músic.
• Francesc Sánchez Llecha, jesuita, professor de José Rizal.^[27]
• Perot de Vilanova Perves^[28]

Escriptors

Entre els escriptors de Flix dins del camp literari (ja sigui per naixença o per viure-hi) destaquen:

• Xarim Aresté
• Montse Banegas Vila
• Andreu Carranza Font
• Joan Ferrús Vicente
• Remei Franch Català
• Albert Guiu Bagés
• Laura Mur i Cervelló
• Francesc Visa Ribera^[29]
• Josep Sànchez Cervelló
• Pere Muñoz i Hernández
• Francesc Xavier Vega Castellví^[30]
• Aina Vega Rofes^[31]

Llocs d'interès

Meandre de l'Ebre a Flix.

Articles principals: Llista de monuments de Flix i nucli antic de Flix

• Castell de Flix
• Cooperativa de Flix^[32]
• Església de l'Assumpció de Maria.^[33][34]
• La Freixa de Flix
• Molí d'oli
• Molí d'Oriol
• Pas de la barca
• Pedrera^[35]
• Reserva Natural de Sebes.^[36]
• Santuari de la Verge del Remei
• Vistes des del Meandre
• Els Xofars és una partida situada al peu del Castell Nou i el cementiri, que s'estén cap a l'interior del meandre de l'Ebre. Està ocupat per horts i alguns masos. El seu nom prové de ser una zona on hi abunden els xops (tal com s'anomena al pollancre al municipi).

Referències

1. «flixanco» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
2. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «flixanco». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
3. «flixanco». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
4. «Estudis de gentilicis: el cas de "flixanco"», Carles Vega i Castellví, Miscel·lània del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, [en línia], 1991, Núm. 8, p. 45-50. [Consulta: 18-12-2021].
5. «Situació i comunicació». Ajuntament de Flix. [Consulta: 18 febrer 2015].
6. «El 4 d' 0ctubre». [Consulta: 18 febrer 2015].
7. Flix i la Catalunya del cinc-cents segons les Memòries de Perot de Vilanova. 1a. ed. [Flix (Tarragona)]: Ajuntament de Flix, 2006. ISBN 84-606-3970-3.
8. Jaume Masip Llop, Pere Muñoz Hernàndez. Flix al segle XVII. Primera edició: abril de 2018. Flix: La Cana. ISBN 978-84-09-00051-7.
9. Gracià, Oriol «La fortalesa Carlina de Flix». Sàpiens [Barcelona], núm. 76, febrer 2009, p. 57. ISSN: 1695-2014.
10. Muñoz Hernández, Pere.. Alemanys a l'Ebre : la colònia química alemanya de Flix, 1897-1994. 1. ed. Tarragona: Edicions El Mèdol, 1994. ISBN 84-88882-07-6.
11. Pérez Suñé, Josep Maria - Rams Folch, Pere. Flix en guerra (1936-1939). Col·lecció Lo Pedrís - 4 - La Cana, 2019.
12. Moreno, Gustau «El síndic vigilarà d'ofici el procés de descontaminació de l'embassament de Flix». El Punt, 14-11-2009, pàg. 8.
13. «Els pous de la discòrdia». Arxivat de l'original el 2011-10-02. [Consulta: 13 febrer 2010].
14. Fornós, Cristina «Comencen les obres de col·locació de la barrera que aïllarà els llots tòxics del pantà de Flix durant la descontaminació». El Punt, 03-02-2010.
15. Sacristán, Enrique «El Ebro se librará en dos años de un siglo de lodos tóxicos». SINC, 13-11-2013 [Consulta: 25 juliol 2014].
16. Centenari de "La Fàbrica" : de la Sociedad Electro-química de Flix a Erkimia : 1897-1997. Barcelona: Ercros, 1997. ISBN 84-7782-485-1.
17. Salas, Vicente. National Survey Report of PV Power Applications in Spain 2008 (pdf) (en anglès). International Energy Agency Co-operative Programme on Photovoltaic Power Systems, juliol del 2009, p. 19-21.
19. Eleccions municipals a Flix, 2003
20. Eleccions municipals a Flix, 2007
21. «La unitat de Flix contra l'ERO d'Ercros refà el govern de concentració» (vídeo). Canal 21 Ebre, 14-05-2013.
22. Últimes hores de vida del PSC a Flix
23. L'alcalde i els regidors del PSC de Flix estripen el carnet
24. Bagés Fortacín, Noemí «Vitalitat i ús del lèxic del parlar de Flix. Variació lingüística generacional». Miscel·lània del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, 0, 23, 2012, pàg. 411–432. ISSN: 2385-4308.
25. Muñoz Hernández, Pere «LA NISSAGA NOBILIÀRIA DELS CASTELLVÍ DE FLIX. UNA FAMÍLIA LIBERAL EN UN POBLE CARLÍ». Miscel·lània del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, 25, 2015, pàg. 199-208. ISSN: 2385-4294 [Consulta: 16 setembre 2020].
26. Alcoberro, Agustí. «Vida i mort de Joan Malet, el primer caçador de bruixes de Catalunya». Sàpiens.cat. [Consulta: 16 setembre 2020].
27. Garrabou, Joan.. Presència catalana a les Filipines. 1. ed. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998. ISBN 84-8415-024-0.
28. «Flix». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
29. Visa Ribera, Francesc Ramon. Deresu el follet dels deures. Flix: Lliberia La Placeta, 2010, p. 63. ISBN 9788461396450.
30. Vega Castellví, Xavier 1955-. Terres de l'Ebre, frontera i frontissa. Lleida: Pagès, 2017. ISBN 978-84-9975-842-8.
31. Vega i Rofes, Aina. Melodies de l'ànima. Barcelona: Angle Editorial, Octubre 2020, p. 302. ISBN 978-84-18197-22-2.
32. Recha Escolà, Josep-Maria. 90 Anys del Sindicat de Flix.. Cooperativa Agrícola i Secció de Crèdit de Flix SCCL, 2000.
33. Alanyà i Roig, Josep. Història de Flix. Vol. III, L'Església i Parròquia de l'Assumpció de Maria de Flix. Flix: Ajuntament de Flix, 2015. ISBN 978-84-606-5130-7.
34. Visa Guerrero, Ireneu 1987-. L'església de Flix : gènesi arquitectònica i modificacions principals des del 1883 fins al 2015. Flix, Tarragona: Associació Cultural La Cana, 2016. ISBN 978-84-608-9604-3.
35. Muñoz i Sebastià, Joan-Hilari 1965-. La pedra de Flix a la ciutat de Tortosa al llarg dels segles. Flix: La Cana, Associació de Defensa del Patrimoni Arqueològic i Històric de Flix, 2017. ISBN 978-84-617-9045-6.
36. «Sebes». Arxivat de l'original el 2015-03-13. [Consulta: 18 febrer 2015].

Vegeu també

• Pantà de Flix
• Xofars
• Punta del Montblanquet de Dalt

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya