Floculació
From Wikipedia, the free encyclopedia
La floculació és un procés químic pel qual s'agreguen partícules sòlides en el si d’un fluid, per mitjà d’un agent de floculació. Pot ser espontani o el resultat d'un tractament químic.[1] El fenomen es fa servir per separar sòlids dispersos dins d'un fluid per tal de formar agregats de partícules que en facin possible la separació del sòlid per sedimentació o filtració. Segons la mena de sòlids els flocs es sedimenten, romanen en suspensió o floten. L'estudi de la solució floculant més adaptada al resultat desitjat fa part de la química aplicada i de la bioquímica.
Per produir-la, es fan servir agents de floculació o floculants, substàncies tensioactives o electròlits.[2] Així fent, s'aglutinen les substàncies col·loidals presents en l'aigua o un altre líquid.[3] D'aquesta forma en faciliten la decantació i posterior filtrat. És un procés que té moltes aplicacions per filtrar partícules fins a un micròmetre (mil·lèsima part d'un mil·límetre[3] governades pel moviment brownià i substàncies dissoltes (menys que uns pocs nanòmetres).[4] Les partícules desestabilitzades s'agreguen en microflocs i després en els flocs més grossos.
Es fa servir el tractament d'aigües residuals domèstics, industrials o de mineria; aigües grises; per potabilitzar aigua de superfície, per diagnosis medicals, en la fabricació de formatge i de cervesa… Els flocs poden ser el producte desitjat, per exemple quan es fa formatge, o el residu, en el cas del tractament de l'aigua o de la clarificació de vi o cervesa.