Francesc III d'Este o Francesc III de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1698 - Varese, Regne de Sardenya-Piemont 1780) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1737 i 1780.

Orígens familiars

Va néixer el 2 de juliol de 1698 a la ciutat de Mòdena, capital del ducat del mateix nom, sent fill del duc Reinaldo III d'Este i Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg. Fou net per línia paterna del també duc Francesc I d'Este i Lucrècia Barberini, i per línia materna de Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg i Benedicta del Palatinat-Simmern.

Fou germà, així mateix, de la princesa Enriqueta d'Este, casada amb Antoni I de Parma.

Núpcies i descendents

Thumb
Imatge de Carlota d'Orleans.

Es casà el 21 de juny de 1720 a la ciutat de Mòdena amb Carlota d'Orleans, filla del duc Felip III d'Orleans i Francesca Maria de Blois. D'aquesta unió nasqueren:

Després de la mort de la seva primera esposa, ocorreguda el gener de 1761, es casà successivament de forma morganàtica amb Teresa di Castelbarco i després amb Maria Renata von Harrach, amb les quals no tingué descendents.

Ascens al poder

Fou nomenat duc de Mòdena l'octubre de 1737 a la mort del seu pare. Durant el seu regnat es veié obligat a veure nombroses obres pictòriques de la col·lecció particular per tal de fer front a la crisi econòmica en la qual es veié sotmès degut als diferents fronts que va tenir oberts, especialment per les Guerres de Successió espanyola, polonesa i austríaca.

El 1753 fou nomenat administrador del Ducat de Milà per part de Maria Teresa I d'Àustria, càrrec que va mantenir fins al 1771.

Morí el 22 de febrer de 1780 a la ciutat de Varese, població situada en aquells moments al Regne de Sardenya-Piemont.

Enllaços externs

  • (anglès) http://genealogy.euweb.cz/welf/welf10.html


Precedit per:
Pere Leopold d'Àustria
Administrador del Ducat de Milà
1753-1771
Succeït per:
Bertran Cristiani
Precedit per:
Reinaldo III d'Este
Duc de Mòdena
1737-1780
Succeït per:
Hèrcules III d'Este
Dades ràpides
Tanca

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.