CA
All
Articles
Dictionary
Quotes
Map

Wikiwand ❤️ Wikipedia

PrivacyTerms

22 de febrer

data From Wikipedia, the free encyclopedia

22 de febrer
EsdevenimentsNaixementsNecrològiquesFestes i commemoracionsSantoral[44]Església Catòlica[45]Església CoptaEsglésia Apostòlica ArmèniaEsglésia Ortodoxa (segons el calendari julià)Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)Esglésies luteranesReferències

El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 312 dies per a finalitzar l'any i 313 en els anys de traspàs.

<< Febrer 2024 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1r234
567891011
12131415161718
19202122232425
26272829
Tots els dies
Països Catalans
  • 1923 - Barcelona: Albert Einstein visita la ciutat, convidat pel científic Esteban Terradas i Illa, com a part dels Cursos Monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya i dirigits per Rafael de Campalans.[1]
  • 1931 - Barcelona: Francesc Macià torna de Bèlgica, on s'havia exiliat a causa dels fets de Prats de Molló.
  • 1993 - Martorell: s'hi inaugura la nova fàbrica de SEAT.[2]
Resta del món
  • 1819 - Estats Units: els Estats Units i Ferran VII d'Espanya signen el Tractat d'Adams-Onís en el qual s'estableix la frontera entre el virregnat de Nova Espanya i l'estat americà.
  • 1938 - Terol: acaba la Batalla de Terol amb victòria franquista. Va començar el dia 15 de desembre del 1937.
  • 1979 - Saint Lucia: s'independitza del Regne Unit.
  • 1997 - Edimburg (Escòcia): un grup de genetistes de l'Institut Roslin, dirigits per Ian Wilmut, anuncien que el 5 de juliol de 1996 van aconseguir de fer néixer el primer mamífer clònic, una ovella anomenada Dolly.[3]
  • 2004 - Roma: Fundació del Partit Verd Europeu.
Països Catalans
  • 1883 - Barcelonaː Manolita Piña de Rubies, xilògrafa i pintora noucentista catalana (m. 1994).[4]
  • 1890 - Barcelona, Barcelonès: Joan Massià i Prats, violinista i compositor català (m. 1969).
  • 1943 - Barcelona: Carme Sansa i Albert, actriu catalana.[5]
  • 1944 - Puig-reig, Berguedà: Sílvia Alcàntara, escriptora catalana.[6]
  • 1955 - Barcelona: Rosa Vergés i Coma, directora de cinema.[7]
  • 1981 - València: Gala Pin Ferrando, política i activista veïnal, llicenciada en filosofia, ha estat regidora a l'Ajuntament de Barcelona.[8]
  • 1985 - Barcelona, Barcelonès: Valero Rivera i Folch, jugador d'handbol català.
Resta del món
  • 1160 - Gavignano, Estats Pontificisː Innocenci III papa del 1198 al 1216.[9]
  • 1732 - Westmoreland, Amèrica britànica: George Washington, polític estatunidenc, 1r president dels Estats Units d'Amèrica.
  • 1840 - Deutz (actual Colònia) Alemanya: August Bebel, polític i escriptor alemany (m. 1913).[10]
  • 1857 - Londres, Anglaterra: Robert Baden-Powell, 1r baró Baden-Powell, militar i escriptor anglès, tinent general de l'exèrcit britànic i fundador del moviment escolta.
  • 1877 - Pittsburgh (Pennsilvània) Maurice Costello. Actor de teatre i de cinema mut.[11]
  • 1883 - Avondale, Ohio: Marguerite Clark actriu de teatre i cinema mut estatunidenca (m. 1940).[12][13]
  • 1884 -
    • Waterville (Maine): Lew Cody, actor de teatre i de cinema, especialment del cinema mut (m. 1946).[14]
    • Tòquio: Tamaki Miura, cantant d'òpera japonesa cèlebre intèrpret de Madama Butterfly (m. 1934).[15]
  • 1889 - Chesterfieldː Olave Baden-Powell, cap del guiatge, el moviment escolta per a noies (m. 1977).[16]
  • 1890 - Hinojosas de Calatrava, Ciudad Real: Leonor Serrano, mestra i advocada, defensora dels drets de les dones (m. 1942).[17]
  • 1900 - Calanda, Espanya: Luis Buñuel, director de cinema espanyol.
  • 1907 - Chicago, Estats Units: Robert Young, actor estatunidenc.
  • 1914 - Catanzaro, Itàlia: Renato Dulbecco, biòleg italià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1975.
  • 1915 -
    • Chicago, Estats Units: Dan Seymour, actor estatunidenc.
    • El Caire, Egipte: Tahia Carioca, actriu i ballarina de dansa del ventre (m.1999).
  • 1917 - Nova York, Estats Units: Jane Bowles, escriptora nord-americana (m. 1973).[18]
  • 1920 - San Giorgio di Piano, Bolonya: Giulietta Masina, actriu italiana (m. 1994).[19]
  • 1923 - Bolonya: Gigliola Frazzoni (m. 2016) soprano italiana.
  • 1936 - York, Estats Units: John Michael Bishop, immunòleg i microbiòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1989.
  • 1937 - Nova Yorkː Joanna Russ, escriptora i activista feminista, autora d'obres de ciència-ficció, fantasia i crítica feminista (m. 2011).[20]
  • 1943 - Skierbieszów, Polònia: Horst Köhler, polític i economista alemany, president d'Alemanya.
  • 1946 - Sevilla, Andalusia: Cristina Alberdi, política i advocada andalusa que fou Ministra d'Assumptes Socials.[21]
  • 1949 -
    • Grenoble, França: Bruno Saby, pilot de ral·lis francès.
    • Viena, Àustria: Niki Lauda, pilot de fórmula 1 i empresari austríac (m. 2019).
  • 1950 - París: Miou-Miou (de nom real, Sylvette Herry), actriu francesa.[22]
  • 1953 - Londres, Anglaterra: Nigel Planer actor i novel·lista britànic.
  • 1962 – Essendon, Victòria, Austràlia: Steve Irwin, naturalista Australià (m. 2006).
  • 1984 - Odense, Dinamarca: Johanne Schmidt-Nielsen, política danesa.[23]
  • 1985 - Osca: Mamen Moreu, dibuixant de còmic espanyola.
Països Catalans
  • 945: Cixilona de Barcelona, abadessa de Santa Maria del Camí.[24]
  • 1927 - Sabadell: Francesc de Paula Bedós i Arnal, metge, escriptor i bibliòfil català.
  • 1938 - Barcelona: Miquel Llobet i Solés, compositor i guitarrista català (59 anys).
  • 1985 - Barcelona: Salvador Espriu, escriptor en català (71 anys).[25]
  • 2009 - València: Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero, historiadora, novel·lista i poetessa valenciana (n. 1921).[26]
  • 2015 - Barcelona: Montserrat Mainar i Benedicto, esmaltadora catalana (n. 1928).[27]
  • 2021 - Museros (L'Horta Nord)ː Vicent Ruiz Sanfélix, el Xato de Museros, pilotaire valencià, considerat el millor punter i mitger de la història (n. 1932).[28]
  • 2023 - Blanes: Maria Dolors Oms i Bassols, alcaldessa de Blanes (n. 1940).[29]
  • 2024:
    • Joaquim Mallafrè i Gavaldà, traductor i lingüista català (n. 1941).[30]
    • Palma: Jeroni Albertí i Picornell, polític mallorquí (n. 1927).[31]
Resta del món
  • 1297, Laviano, prov. de Salern: Margherita da Cortona, penitent italiana pertanyent al Tercer Orde Franciscà Seglar (n. 1247).[32]
  • 1726, la Corunya, Galícia: Antoni de Villarroel, militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714 (69 anys).
  • 1799, Pequín, Xina: Heshen, oficial de la Cort de l'emperador Qianlong (n. 1750).[33]
  • 1896, París: Abel Hovelacque, antropòleg, lingüista i polític francès.
  • 1913, Vufflens-le-Château, Morges: Ferdinand de Saussure, lingüista suís (n. 1857).[34]
  • 1932, Berlín: Johanna Gadski, cantant prussiana.[35]
  • 1939, Cotlliure, Rosselló: Antonio Machado, poeta espanyol de la Generació del 98 (64 anys).[36]
  • 1942, Petròpolis, estat de Rio de Janeiro, Brasil): Stefan Zweig, escriptor i pacifista austríac, en suïcidar-se amb la seva muller Lotte Zweig (60 anys).
  • 1943, Múnic, Tercer Reich), Hans i Sophie Scholl, estudiants i resistents, executats pels nazis.
  • 1973, Hytheː Elisabeth Bowen, escriptora irlandesa en llengua anglesa (n. 1899).[37]
  • 1986, Guidel, Françaː Jacques Pâris de Bollardière, militar francès i figura de la no-violencia.[38]
  • 1987, Nova York, EUA: Andy Warhol, pintor, figura central del corrent artístic del pop art.[39]
  • 1989, San Diego, Califòrnia: Sándor Márai escriptor hongarès (88 anys).[40]
  • 2006,
    • Istanbulː Suzan Kahramaner, una de les primeres matemàtiques turques (n. 1913).[41]
    • Heidelbergː Hilde Domin, poeta, escriptora i traductora alemanya (n. 1909).[42]
  • 2009, Milà, Itàlia: Candido Cannavò, periodista i director de La Gazzetta dello Sport.
  • 2012, Homs, Síria: Marie Colvin, reportera de guerra al The Sunday Times (n. 1956).[43]
  • 2018:
    • Madrid: Antonio Fraguas de Pablo (Forges) humorista gràfic espanyol (76 anys).
    • Stanford, Califòrnia (EUA): Richard Edward Taylor, físic canadenc, Premi Nobel de Física de l'any 1990 (n. 1929).

Santoral[44]

Església Catòlica[45]

  • Sants al Martirologi romà (2011): Càtedra de Sant Pere; Pàpies de Hieràpolis, bisbe (130); Pascasi de Viena del Delfinat, bisbe (312); Maximià de Ravenna, bisbe (556); Margarida de Cortona, terciària i mística (1297).
    • Beats: Elisabet de França i Castella, princesa (1270); Diego Carvalho, monjo i màrtir (1624); Émilie d'Oultremont, fundadora de les Germanes de Maria Reparadora (1878).
  • Sants: Abili d'Alexandria, patriarca (ca. 98); Aristó de Salamina, un dels 72 deixebles (s. I); Telassi, Limneu i Baradat, monjos (s. V); Màrtirs d'Aràbia sota Galeri Maximià; Elwin (s. VI); Ingar de Trégor, eremita (s. VI); Atanasi de Nicomèdia, abat (ca. 818); Joan el Saxó, abat d'Athelingay i màrtir (895); Rainier de Beaulieu, monjo (ca. 967).
  • Beats: Angelo Portasole, bisbe d'Iglesias (1334); Giovanna Maria Bonomo, abadessa (1670).
  • Venerables: Marhold d'Indersdorf, germà llec agustí (1172).
  • Servents de Déu: Francesc Sagrera i Riera, escolapi.
  • A l'Orde del Cister: sant Pere Damià.

Església Copta

  • 15 Meixir: Quaranta Màrtirs de Sebaste (320); Pafnuci d'Egipte, bisbe de Tebes (360); Satxarja, profeta.

Església Apostòlica Armènia

  • 3 Mehec: sants Victorí, Víctor, Nicèfor, Claudi, Teodor, Serapió i Pàpias de Corint, màrtirs (250); Nicèfor d'Antioquia, màrtir (257)

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

  • Se celebren els corresponents al 6 de març del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 9 de febrer del calendari julià.

  • Sants: Marcel de Sicília, Filagri de Xipre i Pancraci de Taormina, màrtirs (s. I); Apol·loni d'Alexandria, màrtir (249); Nicèfor d'Antioquia, màrtir (257); Romà el Taumaturg de Cilícia (s. V); Pere de Damasc, bisbe màrtir (715); Pancraci de les Coves de Kíev, monjo (segle xiii); Genadi (1516) i Nicèfor (1557) de Vazheozersk, monjos; Innocenci d'Irkutsk, bisbe (1731); Maria d'Olonets, eremita (ca. 1860); Vasilij, prevere màrtir (1930); Vladímir (1930), prevere màrtir; Piotr, metropolità de Kruticij, màrtir (1937); Ivan, prevere màrtir (1938); Dmitrij Klepinin, prevere màrtir (1944).

Esglésies luteranes

  • Bartholomäus Ziegenbalg, missioner (1719) (Església Evangèlica d'Alemanya)
  1. [1]
    «Einstein a Catalunya». Arxivat de l'original el 2022-11-28. [Consulta: 9 febrer 2023].
  2. [2]
    «La fábrica de Seat en Martorell (Barcelona) cumple 15 años». El Economista, 22-02-2008 [Consulta: 30 desembre 2022].
  3. [3]
    «On This Day 1997: Dolly the sheep is cloned». BBC. [Consulta: 10 febrer 2022].
  4. [4]
    «Manolita Piña de Torres-García. Designación al Jardín de Infantes Nº 312 del departamento de Montevideo. Proyecto de Ley». Cámara de Representantes. República Oriental del Uruguay, març 2020. Arxivat de l'original el 2020-04-07. [Consulta: abril 2020].
  5. [5]
    «Carme Sansa i Albert». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
  6. [6]
    «Sílvia Alcàntara i Ribolleda | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2020].
  7. [7]
    «Rosa Vergés i Coma». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
  8. [8]
    Molina, Alba. «Entrevista a Gala Pin Ferrando». Revista Jovent, 19-06-2017. [Consulta: 2 gener 2021].
  9. [9]
    «Pope Innocent III (Lotario dei conti di Segni) [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 6 gener 2021].
  10. [10]
    Belchem, John; Price, Richard; Carsten, F.L.. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 66. ISBN 978-84-460-1848-3.
  11. [11]
    «Costello, Maurice George Washington». The Motion Picture News, 08-11-1913, pàg. 23.
  12. [12]
    «Clark, Marguerite» (en anglès). Encyclopedia.com. [Consulta: 26 juliol 2024].
  13. [13]
    «Marguerite Clark» (en anglès). Britannica. [Consulta: 26 juliol 2024].
  14. [14]
    Beale, George H «Lew Cody, Noted Star, Found Dead». San Jose News, 01-06-1934, pàg. 7.
  15. [15]
    «Miura Tamaki (1884-1946) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 16 desembre 2023].
  16. [16]
    «OLAVE BADEN-POWELL» (en castellà). Infoscout.cl. [Consulta: 1r maig 2022].
  17. [17]
    Serrano, Leonor. Maria del Carmen Agulló [Estudi introductori]. Dones, educació i treball. 1ª ed.. Vic: Eumo Editorial, 2019. ISBN 978-84-9766-688-6.
  18. [18]
    «Jane Bowles». Encyclopædia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
  19. [19]
    «Giulietta Masina». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
  20. [20]
    «Joanna Russ | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
  21. [21]
    «Cristina Alberdi Alonso - VII Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 2 gener 2021].
  22. [22]
    «Miou-Miou (1950-)». Biblioteca Nacional de España. datos.bne.es. [Consulta: febrer 2020].
  23. [23]
    «Johanne Schmidt-Nielsen». Gyldendal [Consulta: 6 abril 2017].
  24. [24]
    Julio Giménez, Teresa. Catalanes del IX al xix. Vic: Eumo, octubre de 2010, p. 24. ISBN 978-84-9766-383-0.
  25. [25]
    «Salvador Espriu i Castelló». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
  26. [26]
    «Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
  27. [27]
    «Montserrat Mainar i Benedicto | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 desembre 2020].
  28. [28]
    «DESCANSA EN PAU VICENT, DESCANSA EN PAU XATO DE MUSEROS». Fundació Pilota Valenciana, 22-02-2021. [Consulta: 27 febrer 2021].
  29. [29]
    Trillas, Joan. «Mor Maria Dolors Oms als 83 anys». [Consulta: 12 març 2023].
  30. [30]
    «S’ha mort Joaquim Mallafrè, traductor al català de l'‘Ulisses’ de Joyce i els grans clàssics anglesos». [Consulta: 22 febrer 2024].
  31. [31]
    «IB3N | Ha mort Jeroni Albertí, l’històric líder fundador d’Unió Mallorquina». [Consulta: 29 febrer 2024].
  32. [32]
    Barone, Giuseppe. «MARGHERITA da Cortona, santa» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 6 gener 2022].
  33. [33]
    Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3.
  34. [34]
    «Ferdinand de Saussure». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
  35. [35]
    Williams Macy, Laura. The Grove Book of Opera Singers. Oxford University Press, 2008, pàg. 173. ISBN 9780195337655.
  36. [36]
    «Antonio Machado Ruiz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 maig 2020].
  37. [37]
    «Elisabeth Bowen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
  38. [38]
    «Jacques Pâris de Bollardière» (en francès). Musée de l'Ordre de la Libération. [Consulta: 27 octubre 2021].
  39. [39]
    «Andy Warhol». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: juny 2020].
  40. [40]
    «Sándor Márai: libros y biografía autor» (en castellà). lecturalia.com. [Consulta: 17 abril 2020].
  41. [41]
    «Suzan Kahramaner Kimdir, Hayati, Eserleri...» (en turc). Filozof.net. [Consulta: 21 febrer 2020].
  42. [42]
    «Hilde Domin (1909-2006) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 1r juny 2024].
  43. [43]
    Bauer, Patricia. «Marie Catherine Colvin». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
  44. [44]
    Schäfer, Joachim. «Kalender - 22. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
  45. [45]
    Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:22 de febrer.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 22 de febrer
Edit in WikipediaRevision historyRead in Wikipedia

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.

Chrome
Wikiwand for Chrome
Edge
Wikiwand for Edge
Firefox
Wikiwand for Firefox

Esdeveniments

Naixements

Necrològiques

Festes i commemoracions

Referències