Francesc Xavier Llorens i Barba
filòsof i catedràtic català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Francesc Xavier Llorens i Barba (Vilafranca del Penedès, 1820 - Barcelona, 23 d'abril de 1872[1]) fou un filòsof català, professor a la Universitat de Barcelona i fundador de l'Escola de Filosofia de Barcelona, conjuntament amb el seu mestre Ramon Martí d'Eixalà. La seva teoria del sentit comú i la primacia que dona a l'observació i a la psicologia ha marcat profundament l'estil filosòfic català.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Francisco Javier Llorens y Barba 23 octubre 1820 Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) |
Mort | 23 abril 1872 (51 anys) Barcelona |
Catedràtic d'universitat | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona Universitat Central |
Activitat | |
Ocupació | filòsof, escriptor, professor d'universitat, professor titular |
Ocupador | Universitat de Barcelona |
Membre de | |
Influències |
Fou fill del militar Vicenç Llorens i de la seva esposa, Francesca Barba, naturals de Vilafranca del Penedès.[1]
Considerà que la metafísica tendeix a ser una síntesi de racionalisme i empirisme, en la mesura que té per objecte la veritat. Fou membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (1852).