Francisco Bergamín y García
polític espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Francisco Bergamín y García[1] (Campillos, província de Màlaga, 6 d'octubre de 1855 - Madrid, 13 de febrer de 1937) va ser un advocat i polític espanyol, ministre d'Instrucció Pública i Belles arts, de Governació, d'Hisenda i d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
(1922) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 octubre 1855 Campillos (Província de Màlaga) |
Mort | 13 febrer 1937 (81 anys) Madrid |
Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació | |
4 desembre 1922 – 7 desembre 1922 ← Joaquín Fernández Prida – Santiago Alba Bonifaz → | |
Ministre d'Hisenda | |
8 març 1922 – 4 desembre 1922 ← Francesc Cambó i Batlle – Juan José Ruano de la Sota → | |
Ministre de la Governació | |
5 maig 1920 – 1r setembre 1920 ← Joaquín Fernández Prida – Gabino Bugallal Araujo → | |
Ministre d'Educació, Cultura i Esports | |
27 octubre 1913 – 11 desembre 1914 ← Joaquín Ruíz Giménez – Gabino Bugallal Araujo → | |
Senador al Senat espanyol | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | diplomàtic, periodista, polític, assessor legal |
Partit | Partit Conservador |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Rosario Gutiérrez López |
Fills | José Bergamín Gutiérrez, Rafael Bergamín Gutiérrez |
Tanca