Francisco Javier Laporta San Miguel
From Wikipedia, the free encyclopedia
Francisco Javier Laporta San Miguel (Madrid, 3 de desembre de 1945) és un jurista espanyol. En 1968 es llicencià en dret i el 1973 es doctorà en dret a la Universitat Autònoma de Madrid amb una tesi sobre Adolfo Posada.[1] De 1969 a 1972 fou professor ajudant del departament dirigit per Joaquín Ruiz-Giménez Cortés i de 1972 a 1983 fou professor ajudant d'Elías Díaz García.[2] Actualment és catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat Autònoma de Madrid.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 desembre 1945 (78 anys)
Madrid |
Dades personals | |
Formació | Universitat Autònoma de Madrid |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | Jurista |
Ocupador | Universitat Autònoma de Madrid |
Premis |
Ha estat director del Centro de Estudios Políticos y Constitucionales i director de l'Institut de Drets Humans de la Universitat Complutense de Madrid.[3] També ha estat membrr del Comitè Executiu de la International Association for Philosophy of Law and Social Philosophy (IVR) i del Tampere Club, i patró de la Fundació Francisco Giner de los Ríos-Institución Libre de Enseñanza.[4] Ha format part del consell editor de Doxa: Cuadernos de Filosofía del Derecho, on ha publicat bona part dels seus articles.
En 2008 li fou atorgat el Premi Nacional d'Investigació Pascual Madoz per la seva contribució a l'enriquiment del mètode jurídic, especialment a la consolidació de l'Estat de Dret.[5][6]