Francisco Rodríguez Adrados
From Wikipedia, the free encyclopedia
Francisco Rodríguez Adrados (castellà: Francisco Rodríguez) (Salamanca, 29 de març de 1922 - Madrid, 21 de juliol de 2020) fou un filòleg, hel·lenista i acadèmic espanyol. Era llicenciat en filologia clàssica el 1944 per la Universitat de Salamanca; doctor dos anys després, el 1946, per la Universitat Complutense de Madrid; catedràtic de grec a l'Institut Cardenal Cisneros de Madrid el 1949; el 1951, a Barcelona, Catedràtic de la seva Universitat; i de la Complutense, el 1952 fins a 1988. Va dirigir el Departament de Grec de la UNED entre 1972 i 1976. Era catedràtic emèrit i President d'Honor de la Societat Espanyola d'Estudis Clàssics (SEEC) i de la Societat Espanyola de Lingüística. Va ser director de les revistes Emerita i Revista Española de Lingüística, de la col·lecció de clàssics grecs i llatins Alma Máter, que publica el CSIC. Va col·laborar també en periòdics de tiratge nacional, com el ABC o El Mundo.
Nom original | (es) Francisco Rodríguez |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 29 març 1922 Salamanca (Espanya) |
Mort | 21 juliol 2020 (98 anys) Madrid |
Membre de l'Acadèmia d'Atenes | |
Catedràtic d'universitat | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Salamanca |
Es coneix per | Defensor de l'origen aquità dels bascs i el basc |
Activitat | |
Camp de treball | Indoeuropeus, lingüística i filologia clàssica |
Ocupació | filòleg, hel·lenista |
Activitat | 1949 – 2020 |
Ocupador | Universitat Complutense de Madrid (1952–) Universitat de Barcelona (1951–) Instituto Cardenal Cisneros (1949–) |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Julia Mendoza |
Premis |
Estudiós del món humanístic, especialment en els estudis sobre Grècia i també la història d'Espanya, els seus treballs també han abastat recerques i traduccions de la literatura grega, llatina i índia, a més de l'espanyola. Expert en lingüística indoeuropea i membre del CSIC, en el qual fou director del projecte d'elaboració d'un diccionari de grec clàssic i medieval pel qual va rebre el Premi de la Fundació Aristòtil Onassis a Atenes el 1989, el major projecte lexicogràfic d'un diccionari grec-espanyol DGE, després del LSJ. Com a filòleg, era defensor de l'origen aquità dels bascs i el basc.
Va ingressar en la Reial Acadèmia Espanyola el 21 de juny de 1990 (butaca d), prenent possessió el 28 d'abril de l'any següent; i en la Reial Acadèmia de la Història al febrer de 2004. Membre de l'Acadèmia d'Atenes i de l'Acadèmia Argentina de les Lletres.
A la fi de 2012 se li va concedir el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles d'aquest mateix any. El jurat va posar l'accent en "les seves valuoses incursions en la lingüística i en l'estudi de l'indoeuropeu"[1]