Frustració
From Wikipedia, the free encyclopedia
La frustració (del llatí frustratǐo) és l'acció i efecte de frustrar (deixar sense efecte o malmetre un intent).[1] És un sentiment desagradable que s'origina quan un individu no pot satisfer les expectatives que s'ha proposat, és a dir, és una vivència emocional que sorgeix davant del no compliment dels objectius previstos. La majoria d'éssers humans experimenten certa frustració cada dia perquè és natural que alguns obstacles interfereixin als plans o objectius de totes les persones.
Segons els autors Dollard, Doob, Millar, Mower i Sears en Lahey (1999), «la frustració és el bloqueig d'algun comportament dirigit a aconseguir una meta, per tant, són totes aquelles situacions de la vida en què algun comportament, meta o necessitat no són satisfetes. Tot això, comportarà d'alguna manera a patir la frustració.»[2]
Cal destacar, que segons la intensitat de l'objectiu a assolir, la frustració serà més o menys intensa, és a dir, com més intens sigui el desig d'aconseguir una meta, major serà la frustració que s'experimentarà, ja que sorgirà un sentiment de fracàs en tot allò que s'havia proposat i alhora serà més difícil poder superar aquesta situació i sortir de l'estat de frustració.
Hi ha diferents tipus de processos frustrants que cal destacar:
- La frustració per barrera, que és quan existeix un obstacle que impedeix aconseguir l'objectiu o la meta.
- La frustració per incompatibilitat de dos objectius positius, en què existeix la possibilitat d'aconseguir dos objectius però aquests no són compatibles entre si.
- La frustració per conflicte evitació-evitació que és la fugida davant de situacions negatives.
- La frustració per conflicte aproximació-aproximació, que és la indecisió davant d'una situació que provoca resultats positius i negatius d'igual mida.