tipus de funció exponencial From Wikipedia, the free encyclopedia
En matemàtiques, i concretament en anàlisi matemàtica, la funció W de Lambert (també anomenada funció Omega) és la solució de l'equació:
En l'interval té una única solució positiva i creixent i en l'interval té dues solucions, una creixent i l'altra decreixent. Per això es diu que les solucions en què es troben a la branca principal de la funció i es denoten amb , mentre que les altres es troben a la branca secundària i es denoten amb .
La funció deu el seu nom a Johann Heinrich Lambert (1728-1777), qui la va enunciar per primera vegada el 1758, tot i que va ser Euler qui li va donar la forma . La primera descripció de la funció inversa sembla deguda a George Pólya i Gábor Szegő el 1925.[1]
La funció de Lambert va ser «redescoberta» diverses vegades en el segle XX en aplicacions especialitzades, però la seva importància no es va posar en relleu fins al 1990, quan es va anunciar que la funció donava una solució exacta als valors propis de l'energia del sistema quàntic corresponents al model de l'operador de Dirac, un problema físic fonamental.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.