club de futbol sala català From Wikipedia, the free encyclopedia
El Futbol Sala Garcia, anomenat Industrias Santa Coloma per motius de patrocini, i antigament Industries Garcia, Futbol Sala Marfil Santa Coloma i Catgas Energia, és un club de futbol sala català de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, que juga a la Divisió d'honor de la Lliga espanyola de futbol sala.
Dades | |||
---|---|---|---|
Tipus | club de futbol | ||
Creació | 1975 | ||
Activitat | |||
Esport | futbol sala | ||
Lliga | LNFS-Divisió d'Honor | ||
Instal·lació esportiva | Pavelló Olímpic de Badalona: Badalona . 12.760 | ||
Governança corporativa | |||
Seu | |||
Presidència | Vicenç García Grau | ||
Entrenador principal | Javi Rodríguez[1] | ||
Equipament esportiu | |||
| |||
Lloc web | http://www.fsgarcia.cat/ | ||
L'equip es va fundar el 1975 com a Industrias García, nom que va portar durant més de 20 anys, i és un dels més veterans del futbol sala estatal. Després de professionalitzar-se a finals dels anys 1980, es va integrar a la Lliga Nacional de Futbol Sala. El seu èxit més destacat va ser arribar a la final de lliga en la Divisió d'Honor de la temporada 1998-99,[2][3][4][5] un èxit que va potenciar el futbol sala a Santa Coloma fins al punt de convertir-lo en l'esport número u a la ciutat.[6]
El club es fundà l'any 1975 amb el nom d'Industrias García, i va passar les seves primeres temporades en campionats de caràcter aficionat de Barcelona, format únicament per treballadors de l'empresa que donava nom al club. La temporada 1978-79 va formalitzar el seu ingrés a la Federació Catalana, disputà el campionat de tercera divisió, i començà una imparable ratxa de set ascensos de categoria consecutius.[7] La temporada 1985-86 es proclamà campió de Catalunya i ascendí a Primera Estatal, títol que guanyà la temporada següent, 1986-87, aconseguint així ascendir a Divisió d'Honor,[7] una categoria que mantindria de forma consecutiva fins a la temporada 2004-05.
L'equip va formar part de la Lliga espanyola de futbol sala des de la seva creació, la temporada 1989-90. En les seves primeres temporades l'equip va lluitar per la permanència, però en el curs 1992-93 es va quedar a les portes de la lluita pel títol. Amb la introducció d'una única lliga regular el 1995-96, el club de Santa Coloma es va classificar per a la fase final pel campionat en quatre temporades consecutives. En aquestes temporades el club va comptar amb grans jugadors de nivell internacional com ara Marcelo Dos Reis Soares, João Belfort[7] i Javi Rodríguez, natural de Santa Coloma, qui va estar al club durant cinc temporades, entre 1992 i 1997,[8] precisament el període de més esplendor esportiva de l'equip.
La temporada 1998-99 l'equip va acabar cinquè a la lliga regular,[3] i va arribar a la final després de derrotar l'Interviú Boomerang a quarts i el Platges de Castelló FS a semifinals. A la final, però, Industrias Garcia va ser derrotat pel Caja Segovia FS.[4][5] Els colomencs van haver de disputar els seus partits al Pavelló Olímpic de Badalona, perquè la seva pista a Santa Coloma no estava habilitada per retransmetre les trobades per televisió. Aquest subcampionat de lliga era el millor lloc mai aconseguit per un equip català fins al moment.[4]
Després de la seva bona actuació en la lliga, Industrias García va començar a tenir problemes econòmics. Tot i que l'equip va continuar lluitant per classificar-se pels playoff, la manca de patrocinadors i la marxa dels seus millors jugadors va provocar una greu crisi en l'entitat, que va entrar en números vermells. El 2000 el propietari del club, Vicenç García, va arribar fins i tot a anunciar que Industrias García desapareixeria de manera irrevocable el 30 de juny de 2001.[9]
No obstant això, l'equip va trobar finançament a última hora. Al juny, el cellerer local Alfonso García, propietari dels vins Marfil Alella, es va convertir en el principal patrocinador del club, que va canviar de nom a Marfil Santa Coloma. Per la seva banda, Vicenç Garcia va continuar com a president. El club va centrar els seus esforços en aquest temps per fomentar el planter.[7] Malgrat l'arribada del nou patrocinador, la plantilla de l'equip colomenc es va veure minvada per la marxa dels seus millors jugadors, i la temporada 2004-05 va baixar a la Divisió de Plata com a cuer.
Durant els següents anys, el Marfil va lluitar per ascendir a Divisió d'Honor durant tres temporades consecutives.[10] No va ser fins a la 2007-08 quan el club va recuperar la màxima categoria.[11][12] Després d'un any de consolidació en la categoria, en el que només va poder ser antepenúltim,[13] el Marfil Santa Coloma es va classificar pel playoff l'any 2009-10, en acabar en sisena posició de la fase regular de Divisió d'Honor.
Al setembre de 2012 el club va aconseguir la seva primera Copa Catalunya amb Xavier Passarrius com a entrenador, guanyant en la final al campió d'Europa i de Lliga, el FC Barcelona, per 3-2.[14] Un dels moments més rellevants de la història del club.[15]
La temporada 2013-14 el club aconseguí la quarta plaça a la classificació de la fase regular, per darrere dels tres grans (Barça, Inter i ElPozo), liderant l'anomenada "altra Lliga", va ser la millor posició aconseguida a la Lliga del Marfil Santa Coloma fins al moment. A més, van participar en la Copa d'Espanya i van arribar a les semifinals del play-off pel títol.[15]
El juliol de 2018, el club va passar a anomenar-se Industrias Santa Coloma, amb els objectius de "tornar a les nostres arrels, a la nostra identitat i raó de ser, i reivindicar el nom de la nostra ciutat d'origen".[15][16]
L'octubre de 2019, el club va aconseguir la segona Copa Catalunya de la seva història guanyant el FC Barcelona per 4-3, un títol que no guanyava des del 2012 i que havia estat blaugrana els sis anys anteriors.[17]
Font: LNFS[18]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.