Futbol de carnaval
From Wikipedia, the free encyclopedia
El futbol de carnaval, també conegut com a futbol medieval anglès és un joc tradicional britànic que va aparèixer a l'edat mitjana i que durant el segle xix va donar lloc a una sèrie d'esports moderns que comparteixen en major o menor mesura el terme futbol. És descendent directe del soule, i va practicar-se a les Illes Britàniques entre els segles xi i xviii. Així com el soule, cada bàndol té el seu lloc de marca, en aquest cas les porteries són rodes de molí encaixades al centre d'uns murs de pedra. Aquestes porteries se solien trobar a les vores dels rius, separades per una distància de tres milles. Els gols s'aconsegueixen colpejant amb la pilota la pedra del molí. La pilota era feixuga i grossa, per això era difícil de fer rodar, i per tant la lluita consistia a agafar-la amb força i amb l'ajut dels companys dur-la a la seva pròpia roda de molí.[1]
El futbol de carnaval era un esport popular practicat entre faccions o grups rivals de viles i ciutats, així com entre pobles i parròquies. Prenien part gran quantitat de jugadors, i podia haver-hi una distància de fins i tot un kilòmetre entre les porteries.[2] Es tractava de jocs sovint violents i perillosos, i estaven associats amb el carnaval, d'aquí prové el nom. Alguns d'aquests jocs sobrevisqueren a Anglaterra fins ben entrat el segle xx. Una successió d'edictes reials de reis anglesos van fer prohibir el futbol, que va romandre prohibit durant dècades. De fet, aquests jocs van florir durant els períodes Tudor i Estuard. Aquests esports tenen antics antecedents en jocs poc estructurats i començaren a prendre forma moderna a la Gran Bretanya durant el segle xix, a partir de la separació del rugbi i del futbol.