Fórmula de Larmor
fórmula utilitzada per calcular la potència total irradiada per una càrrega puntual no relativista mentre s'accelera / From Wikipedia, the free encyclopedia
En electrodinàmica, la fórmula de Larmor s'utilitza per calcular la potència total irradiada per una càrrega puntual no relativista a mesura que s'accelera. Va ser derivat per primera vegada per JJ Larmor el 1897, en el context de la teoria ondulatòria de la llum.[1]
Quan qualsevol partícula carregada (com un electró, un protó o un ió) accelera, l'energia s'irradia en forma d'ones electromagnètiques. Per a una partícula la velocitat de la qual és petita en relació a la velocitat de la llum (és a dir, no relativista), la potència total que irradia la partícula (quan es considera com una càrrega puntual) es pot calcular mitjançant la fórmula de Larmor: [2]
on o és l'acceleració adequada, és el càrrec, i és la velocitat de la llum. Una generalització relativista ve donada pels potencials de Liénard-Wiechert. En qualsevol dels sistemes d'unitats, la potència radiada per un sol electró es pot expressar en termes de radi d'electrons clàssics i massa d'electrons com:
Una implicació és que un electró que orbita al voltant d'un nucli, com en el model de Bohr, hauria de perdre energia, caure al nucli i l'àtom hauria d'ensorrar-se. Aquest trencaclosques no es va resoldre fins que es va introduir la teoria quàntica.[3]