Galipote
personatge llegendari dominicà / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Galipote, també anomenat Zángano o Lugarú, és un personatge llegendari dominicà, oriünd de San Juan de la Maguana, que probablement remunta els seus orígens entre els segles xvii i xviii.[1]
No s'ha de confondre amb Galipot. |
Tipus | monstre |
---|---|
Origen | República Dominicana |
Dades | |
Gènere | masculí |
Es tractava d'un ésser mític caracteritzat per l'habilitat de transformar-se en diferents animals i objectes inanimats (com arbres o pedres), a més de gaudir d'una força atroç i d'immunitat contra les armes de foc.[2] Es deia que solia alimentar-se de la sang de nens innocents (que succionava durant les nits), amb què obtenia la vida eterna; a més s'explica que practicaven amb ells macabres actes sexuals.[1][3]
L'origen del seu poder no és del tot clar, però la majoria coincideix que es devia a un pacte amb el diable, cosa que encaixa perfectament amb la fèrria base cristiana de la seva nació d'origen.