Garrotín
tipus de cant improvisat / From Wikipedia, the free encyclopedia
El garrotín (de l'asturià garrotinada, cop de blat a l'era per a desgranar-lo) és un tipus de cançó improvisada.[1] Tot i el seu origen asturià, al segle xix es va estendre pel territori peninsular i, ja al segle xx, davant de l'auge del flamenc va agafar un toc d'aquest estil musical,[2] concretament del canto chico de mans de La Niña de los Peines i de la bailaora Carmen Amaya.[3]
Aquest gènere de tradició oral va arrelar entre la comunitat gitana catalana, especialment a Lleida.[4][5] En tenim notícia al periòdic L'Esquella de la Torratxa l'any 1910, i el 1928 el lleidatà Manuel Pubill «El vell Parrano» va presentar un concurs de garrotins al Teatre Victòria de Barcelona.[6]