Gramàtica generativa

La gramàtica generativa o generativisme és una teoria lingüística apareguda a la segona meitat del segle XX segons la qual la gramàtica és un sistema de regles i "transformacions" que generen totes les combinacions de mots que són considerades com a frases gramaticals (és a dir, gramaticalment correctes) d’una llengua. El fundador de la teoria va ser el lingüista nord-americà Noam A. Chomsky, professor al MIT. Chomsky ha estat un dels personatges crucials en l’anomenada revolució cognitiva, que va permetre el pas del conductisme a l'estudi mentalista del llenguatge.[1] Inicialment, la teoria va ser anomenada gramàtica generativa-transformacional (o de vegades gramàtica transformacional), però posteriorment s’ha anat consolidant la denominació gramàtica generativa o generativisme.

Des dels seus orígens, amb l’obra Syntactic Structures (1957) de Chomsky,[2] la gramàtica generativa s’ha basat tradicionalment en l'estudi de la sintaxi (és de fet una teoria "sintacticocèntrica"[3]), però també ha considerat altres aspectes de la lingüística com la morfologia i la fonologia. Al llarg del temps, la gramàtica generativa s'ha anat constituint i desenvolupant-se en diverses noves teories, en un procés que va des de l'anomenada "teoria estàndard" fins al "programa minimalista".

Els dos pilars fonamentals del generativisme són el caràcter innat de la facultat humana del llenguatge i la competència lingüística del parlant nadiu.