Georg Ernst Stahl

Georg Ernst Stahl
	;
Biografia
Naixement	21 octubre 1659 ; Ansbach (Alemanya)
Mort	14 maig 1734 (74 anys); Berlín (Alemanya)
Formació	Universitat de Jena
Activitat
Lloc de treball	Halle
Ocupació	metge, professor d'universitat, químic, cirurgià, filòsof
Ocupador	Universitat de Halle
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1700–)
Professors	Rudolf Wilhelm Crause (en)
Alumnes	Michael Alberti
Influències	Johann Joachim Becher

Georg Ernst Stahl (Ansbach, 22 d'octubre de 1659 o 21 d'octubre de 1660^[1] – Berlín, 14 o 24 de maig de 1734) va ser un químic i metge alemany.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...

Tanca

Nasqué a Ansbach. Es va graduar en medicina a la Universitat de Jena el 1683, va passar a ser metge de la cort del duc Johann Ernst de Sachsen Weimar el 1687. Des de 1694 a 1716 va ser catedràtic de medicina a la Universitat de Halle, i va ser nomenat metge del rei Frederic Guillem I de Prússia a Berlín on morí.

En química és recordat per la teoria obsoleta del flogist encara que essencialment era obra de J.J. Becher. Proposà una visió de la fermentació que és similar a la posterior de Justus von Liebig. En medicina era practicant d'un sistema animístic, en oposició al materialisme de Hermann Boerhaave i Friedrich Hoffmann.

Entre les seves nombroses obres destaca Zymotechnia fundamentalis sive fermentalionis theoria generalis (1697), amb les hipòtesis del flogist; Specimen Becherianum (1702); Experimenta, observationes, aniniadversiones ... chymicae et physicae (1731); Theoria medica vera (1707); Ars sanandi cum expectalione (1730).

Notes

[1]
Asimov, Isaac. «Stahl, Georg Esrnest». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 131. ISBN 8429270043.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georg Ernst Stahl

Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.

Carvallo, Sarah «[Stahl, Leibniz, Hoffmann and breathing]». Revue de synthèse / Centre international de synthèse, 127, 1, 2006, pàg. 43–75. PMID: 17153053.
Magyar, László András «[Stahl on disease of courtiers]». Orvosi hetilap, 146, 48, novembre 2005, pàg. 2468–9. PMID: 16408388.
Helm, J. «["Quod naturae ipsae sint morborum medicatrices." Hippocratism of Georg Ernst Stahl]». Medizinhistorisches Journal, 35, 3-4, 2000, pàg. 251–62. PMID: 11210365.
Konert, J. «Academic and practical medicine in Halle during the era of Stahl, Hoffmann, and Juncker». Caduceus (Springfield, Ill.), 13, 1, 1997, pàg. 23–38. PMID: 9357114.
Gyözö, B. «[Friedrich Hoffmann and Georg Ernst Stahl, classic representatives of baroque medicine]». Orvosi hetilap, 137, 10, març 1996, pàg. 531–3. PMID: 8713669.
Kaiser, W. «[Georg Ernst Stahl (1659-1734)--on the 250th anniversary of his death 14 May 1984]». Zeitschrift für die gesamte innere Medizin und ihre Grenzgebiete, 39, 15, agost 1984, pàg. 371–6. PMID: 6388168.
Bednarczyk, A. «[Antimechanistic materialism in the 18th century philosophy of medicine. G. E. Stahl (1659-1734) and animism]». Archiwum historii medycyny, 44, 2, 1981, pàg. 163–87. PMID: 7025787.
SCHULTHEISZ, E. «[Georg Ernst Stahl.]». Orvosi hetilap, 105, maig 1964, pàg. 942–3. PMID: 14159866.
HARMS, E. «George Ernest STAHL (1660-1734)». The American journal of psychiatry, 117, octubre 1960, pàg. 366–7. PMID: 13711627.

[1] [1]
Asimov, Isaac. «Stahl, Georg Esrnest». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 131. ISBN 8429270043.

[1]