matemàtic romanès From Wikipedia, the free encyclopedia
Gheorghe Vrănceanu (Valea Hogei, 30 de juny de 1900 - Bucarest, 27 d'abril de 1979) va ser un matemàtic romanès.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 juny 1900 Valea Hogei (Romania) |
Mort | 27 abril 1979 (78 anys) Bucarest (Romania) |
Sepultura | Cementiri Bellu 44° 24′ 14″ N, 26° 06′ 00″ E |
Formació | Universitat de Roma La Sapienza (1923–1924) Universitat de Göttingen (1922–1923) Universitat de Iași (1919–1922) Liceu Mihail Kogălniceanu (1912–1919) |
Tesi acadèmica | Sopra una teorema di Weierstrass e le sue applicazioni alla stabilita (1924 ) |
Director de tesi | Tullio Levi-Civita |
Activitat | |
Camp de treball | Geometria diferencial de superfícies, topologia i geometria diferencial |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, Chartered Building Surveyor (en) |
Ocupador | Universitat de Bucarest (1939–1970) Universitat de Txernivtsí (1929–1939) Universitat de Iași (1926–1927) |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Henri Moscovici, Kostake Teleman, Ghislain Roy, Stere Ianus, Adriana Turtoi, Michael Dediu, Cornel Simionescu, Nicolae N. Mihăileanu, Marian Țarină, Richard Blum i Liviu Nicolescu |
Vranceanu va nàixer en un petit poble de l'actual Moldàvia romanesa (aleshores sota sobirania zarista), fill d'uns pagesos pobres. Va fer els estudis primaris a la seva vila natal i, gràcies al seu mestre, va fer els estudis secundaris al Liceu de Vaslui.[1] El 1919 va ingressar a la facultat de matemàtiques de la universitat de Iași, en la qual es va graduar el 1922. Els cursos següents va estudiar a les universitats de Göttingen i de Roma, obtenint el doctorat el 1924 en aquesta última amb una tesi dirigida per Tullio Levi-Civita.[2] Després de ser professor de la universitat de Iași, el curs 1927-1928 va obtenir una beca per ampliar estudis als Estats Units, on va establir una amistat duradora amb George Birkhoff i Oswald Veblen.[3]
Des de 1929 fins a 1939 va ser professor de la universitat de Cernăuți, actual Txernivtsí (Ucraïna) i el 1939 va ser nomenat professor de la universitat de Bucarest,[4] substituint al difunt catedràtic de geometria Gheorghe Țițeica i on va romandre fins a la seva jubilació el 1970.[5]
Entre 1936 i 1947 va tenir certa activitat política, publicant articles en diversos diaris i revistes, defensant la llibertat de premsa o reflexionant sobre problemes com l'organització de les universitats o l'estat de les carreteres.[6] També va ser un dels 66 signants del manifest de 1944 demanant al govern de Ion Antonescu que posés fi a l'aliança amb l'Alemanya nazi.[7]
Els seus llibres de text i, sobre tot, la seva monografia de geometria diferencial en quatre volums (1951) van ser els llibres estàndard d'estudiants i investigadors en geometria durant molts anys. A més, va publicar més de tres-cents articles científics.[3] Seguint una idea de Levi-Civita, Vranceanu va ser el descobridor el 1926 de la noció d'espai no-holonomic.[8]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.