1900

1900

Tipus	any civil, any comú que comença en dilluns i any comú del segle
Altres calendaris
Gregorià	1900 (mcm)
Islàmic	1318 – 1319
Xinès	4596 – 4597
Hebreu	5660 – 5661
Calendaris hindús	1955 – 1956 (Vikram Samvat) 1822 – 1823 (Shaka Samvat) 5001 – 5002 (Kali Yuga)
Persa	1278 – 1279
Armeni	1349
Rúnic	2150
Ab urbe condita	2653
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules
Segles
segle xviii - segle xix - segle xx
Dècades
1870 1880 1890 - 1900 - 1910 1920 1930
Anys
1897 1898 1899 - 1900 - 1901 1902 1903

Esdeveniments

Països Catalans

• 15 de febrer: Surt el primer número de la revista modernista Joventut.^[1]
• 10 de març: Es comença a publicar La Ilustració Llevantina, una revista artísticoliterària de Catalunya, València, Mallorca i el Rosselló.^[2]
• 6 d'abril, Barcelona: S'estrena La filla del mar, d'Àngel Guimerà, al Teatre Romea de Barcelona.^[3]
• 8 d'abril, Lleida, província de Lleida: s'hi publica el primer número del setmanari "La Comarca de Lleyda".^[4]
• 16 de juny, Barcelona, Comencen les obres del Funicular del Tibidabo, el primer del país.^[5]
• 13 d'octubre, Barcelona: un grup d'esportistes, encapçalats per Àngel Rodríguez, hi funden el Reial Club Deportiu Espanyol.
• S'inicia la construcció del Parc Güell de Barcelona.
• Barcelona: es publica El jardí abandonat, obra de teatre de Santiago Rusiñol.^[6]

Resta del món

• 21 de gener: Terratrèmol a l'estat mexicà de Colima que deixa setanta morts i nombrosos ferits.^[7]
• 27 de febrer: Fundació del Fußball-Club Bayern München.
• 14 d'abril: Fundació a París de la Unió Ciclista Internacional.
• 15 d'abril: Inauguració de l'Exposició Universal de París.
• 2 de juliol: El primer zepelí vola sobre el llac Constança prop de Friedrichshafen, Alemanya.^[8]
• 20 de setembre: Dissolució dels Estats Pontificis, coincidint amb el trentè aniversari de l'ocupació de Roma per l'exèrcit del rei d'Itàlia Víctor Manuel II.^[9]
• 14 de desembre, Max Planck publica el seu estudi de la teoria quàntica.^[10]
• Redescoberta independent per Hugo de Vries, Carl Correns i Erich von Tschermak-Seysenegg del treballs de Gregor Mendel sobre l'herència dels caràcters, anomenades comunament Lleis de Mendel.
• Nigèria esdevé un protectorat britànic.
• Integració de Hawaii als Estats Units.
• Publicació de l'assaig La interpretació dels somnis de Sigmund Freud.^[11]
• Inventat el clip per Johan Vaaler.
• S'estrena el curtmetratge Grandma's Reading Glass

Naixements

Països Catalans

• 1 de gener:
  • Girona: Xavier Cugat i Mingall, músic i dibuixant català.
  • Barcelona: Aurora Redondo, actriu de teatre i cinema (m. 1996).^[12]
• 17 de febrer, Barcelona: Paulina Crusat, escriptora, traductora i crítica literària catalana en llengua castellana.^[13]
• 21 de març - Barcelona: Antoni Romañà i Pujó, matemàtic i astrònom català, jesuïta, impulsor de l'Observatori de l'Ebre (m. 1980).
• 19 de març - Barcelona: Carme Carbonell, actriu catalana de teatre i cinema (m. 1988).^[14]
• 27 d'abril - Barcelona: Carme Ballester i Llasat, activista pels drets de les dones, republicana, d'esquerres, independentista i la segona esposa del president Lluís Companys (m. 1972).^[15]
• 3 de maig - Els Prats de Rei: Rosa Obradors i Rovira, pedagoga catalana (m. 1973).^[16]
• 12 de maig - Barcelona: Pere Puig i Adam, pedagog i matemàtic català (m. 1960).^[17]
• 16 de juny - Uncastillo: Inocencia Alcubierre, actriu espanyola (m. 1930).^[18]
• 21 de juny - Barcelona: Carme Farré i Ors, guitarrista, compositora i professora de música catalana establerta a l'Argentina (m. 1985).^{[cal citació]}
• 3 de juliol - Tàrregaː Maria Bernades Guardiola, llevadora targarina.^[19]
• 5 de juliol - Figueres: Adela Riera, bibliotecària i directora de la B. Popular de Figueres.^[20]
• 11 d'agost - La Vall d'Uixó (Plana Baixa)ː Carmen Tur Melchor, cantant d'òpera valenciana (m. 1943).^{[cal citació]}
• 19 de setembre - Xarafull, València: Selica Pérez Carpio, mezzosoprano valenciana dedicada a la sarsuela (m. 1984).^[21]
• 24 de setembre - Igualada: Francesca Madriguera i Rodon –Paquita Madriguera–, pianista i compositora (m. 1965).^[22]
• 24 de novembre - València: Maximilià Thous i Llorens, escriptor i polític valencià (m. 1957).
• 27 de novembre - València: Empar Navarro i Giner, mestra i política valenciana (m. 1986).^[23]
• 30 de novembre - Molins de Rei: Maria Argelaguet Costa, mestra i pedagoga catalana (m. 1990).
• Barcelona: Amèrica Cardunets i Tallada, pintora catalana.^[24]
• Mataró: Concepció Boter i Torrents, pintora catalana especialitzada en marines.^[25]
• Benissa: María Luisa Palop, pintora valenciana (m. 1973).^[26]

Resta del món

• 5 de febrer: Adlai Stevenson, polític estatunidenc (mort el 1965).^[27]
• 11 de febrer: Hans-Georg Gadamer, filòsof alemany (mort el 2002).
• 12 de febrer, Saint Louis, Missouri: Adele Buffington, guionista estatunidenca.^[28]
• 22 de febrer - Calanda, Aragó, Espanya: Luis Buñuel, director de cinema espanyol (m. 1983).
• 26 de febrer - Alcañices: Margarita Ferreras, escriptora i poeta de la Generació del 27 (m. 1964).^[29]
• 2 de març -
  • Dessau, Alemanya: Kurt Weill, compositor alemany d'origen jueu, posteriorment nacionalitzat estatunidenc (m. 1950).^[30]
  • Madrid: Matilde Muñoz Sampedro, actriu espanyola (m. 1969).^[31]
• 13 de març - Esmirna, Imperi Otomà: Giorgos Seferis, diplomàtic i poeta grec, Premi Nobel de Literatura 1963 (m. 1971).
• 20 de març - Colquechaca, Bolívia: Amelia Villa, escriptora i la primera metgessa boliviana (m. 1942).^[32]
• 21 de març - Chongqing (Xina): Sun Yu, actor, guionista i director de cinema xinès (m. 1990).^[33]
• 22 de març - Ljouwert: Christine Buisman, botànica i micòloga neerlandesa dedicada a les malalties de l'om (m. 1936).^[34]
• 25 de març - Pequín (Xina): Ling Shuhua, escriptora i pintora xinesa (m. 1990).
• 30 de març - Paniza, província de Saragossa, Espanya: María Moliner, bibliotecària i lexicògrafa (m. 1987).^[35]
• 11 d'abril - Košice, Imperi Austrohongarès: Sándor Márai, escriptor hongarès (m. 1989).^[36]
• 21 d'abril: Hans Fritzsche, periodista i líder nazi alemany (mort el 1953).^[37]
• 25 d'abril -Viena, Àustria: Wolfgang Pauli, físic austríac, Premi Nobel de Física de 1945 (m. 1958).^[38]
• 28 d'abril - Noyelles-Godault, Pas de Calais, (França): Maurice Thorez, polític francès, secretari general del Partit Comunista Francès entre 1930 i 1964 (m. 1964)^[39]
• 30 d'abril - Łódź (Polònia): Janina Konarska-Slomimska, pintora, escultora, artista gràfica i il·lustradora polonesa (m. 1975).^[40]
• 10 de maig - Wendover, Buckinghamshire (Regne Unit): Cecilia Payne-Gaposchkin, astrònoma i astrofísica britanicoamericana (m. 1979).^[41]
• 12 de maig - Viena: Helene Weigel, actriu i directora del teatre Berliner Ensemble (m. 1971).^[42]
• 27 de maig - Lima (Perú): Magda Portal, poeta, escriptora i política peruana (m. 1989).^[43]
• 1 de juny - Magúncia: Anna Seghers, escriptora que relatà la resistència antifeixista durant la Segona Guerra Mundial (m. 1983).^[44]
• 5 de juny - Budapest (Hongria): Dennis Gabor, físic hongarès, Premi Nobel de Física de l'any 1971 (m. 1979).^[45]
• 17 de juny - Wegeleben, Prússia: Martin Bormann, dirigent del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys.^[39]
• 29 de juny - Lió: Antoine de Saint-Exupéry, escriptor francès.^[46]
• 6 de juliol, Nova York: Frederica Sagor Maas, guionista de cinema nord-americana (m. 2012).^[47]
• 8 de juliol - Nova Jersey, Estats Units: George Antheil, pianista i compositor estatunidenc (m. 1959).^[48]
• 18 de juliol - Ivànovo (Rússia): Nathalie Sarraute, escriptora francesa d'origen rus, figura destacada del nouveau roman (m. 1999).^[49]
• 29 de juliol - Boden, Norrbotten (Suècia): Eyvind Johnson, novel·lista suec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1974 (m. 1976).^[50]
• 2 d'agost - Danville, Illinois: Helen Morgan, cantant i actriu de teatre i cinema de nacionalitat nord-americana (m. 1941).^[51]
• 4 d'agost:
  • Louis Armstrong “Satchmo”, compositor i intèrpret de jazz.
  • Londres, Regne Unit: Elizabeth Angela Marguerite Bowes-Lyon, reina d'Anglaterra.^[52]
• 18 d'agost - Allahabad, Índia: Vijaya Lakshmi Pandit, diplomàtica i política índia (m. 1990).^[53]
• 23 d'agost - Ernst Krenek, nascut a Àustria, d'origen txec, i naturalitzat estatunidenc (m. 1991)
• 25 d'agost - Hildesheim, Alemanya: Hans Adolf Krebs, metge i bioquímic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1953 (m. 1981).^[54]
• 29 de setembre - Pamplona: María Lacunza, primera advocada navarresa (m. 1984).^[55]
• 5 d'octubre, Fuzhou, Fujian: Bing Xin, poetessa i novel·lista xinesa del segle xx (m. 1999).^[56]
• 10 d'octubre, Washington DC, Estats Units: Helen Hayes, actriu estatunidenca.^[57]
• 15 d'octubre, Sant Francisco, Estats Units: Mervyn LeRoy, director de cinema nord-americà (m. 1987).^[58]
• 17 d'octubre, Plattsburgh, Nova York: Jean Arthur, una de les grans actrius estatunidenques dels anys 30 i 40 (m. 1991).^[59]
• 19 d'octubre, Dresden: Erna Berger, cèlebre soprano de coloratura, alemanya d'origen suec (m. 1990).^[60]
• 25 d'octubre, Abeokuta, Nigèria: Funmilayo Ransome-Kuti, feminista nigeriana (m. 1978).^[61]
• 30 d'octubre, Hèlsinki, Finlàndia: Ragnar Granit, neurofisiològic suec d'origen finlandès. Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1967 (m. 1991).^[62]
• 5 de novembre, Penzance, Anglaterra: Ethelwynn Trewavas, ictiòloga britànica (m. 1993).^[63]
• 8 de novembre, Atlanta, Geòrgia (USA): Margaret Mitchell, escriptora i periodista, Premi Pulitzer 1937 per Allò que el vent s'endugué.^[64]
• 14 de novembre, Brooklyn, Nova York (USA): Aaron Copland, compositor estatunidenc (m. 1990).^[65]
• 19 de novembre, Magúncia, Alemanya: Anna Seghers, escriptora alemanya que relatà la resistència antifeixista (m. 1983).^[44]
• 6 de desembre, Clinton, Massachusetts, Estats Units: Agnes Moorehead, actriu estatunidenca (m. 1974).^[66]
• 17 de desembre, Aynho: Mary Cartwright, matemàtica britànica; estudià la teoria del caos.^[67]
• 18 de desembre, Saint-Servan (Ille-et-Vilaine)ː Suzy Solidor, cantant, actriu i novel·lista francesa (m.1983).^[68]
• Hans-Georg Gadamer, filòsof.
• Cyril Hare - novel·lista britànic.
• Marcel Légaut - filòsof francès.

Necrològiques

Països Catalans

• 12 de gener - Sabadell: Joan Plans i Costa, adroguer, alcalde de Sabadell i president de Caixa d'Estalvis de Sabadell.
• 1 de febrer - Vic: Mercè Font i Codina, poetessa vigatana de la Renaixença (n. 1867).^[69]
• 23 de febrer - Reus: Lluís Quer Cugat, escriptor i economista.
• 23 de març - Alacant: Llorenç Casanova i Ruiz, pintor valencià (n. 1844).
• 2 d'abril - Sabadell: Francesc de Paula Clerch i Margall, eclesiàstic català.
• 17 d'abril - Pará, Brasil: Clotilde Bosch i Carbonell, pintora del segle xix (n. 1829).^[70]
• 1 de maig - Sabadell: Feliu Crespí i Cirera, filador i alcalde de Sabadell.
• 27 de novembre - Barcelona: Francesc Soler i Rovirosa, pintor i escenògraf, considerat el màxim representant de l'escenografia realista a Catalunya (n. 1836).

Resta del món

• 13 de març - Nova York: Catherine Wolfe Bruce, destacada filantropa estatunidenca i mecenes de l'astronomia (n. 1816).^[71]
• 2 de juny - Gabon: Samori Turé o Samory Touré, va ser un sobirà i un combatent contra la colonització francesa a l'Àfrica de l'oest (n. 1830).^[72]
• 3 de juny - Ciutat del Cap: Mary Kingsley, escriptora i exploradora anglesa molt compromesa amb Àfrica (n. 1862).^[73]
• 29 de juliol - Monza: Humbert I, rei d'Itàlia assassinat a causa d'un atemptat anarquista.
• 21 d'agost - Ponta Delgada: Ernesto do Canto, historiador, bibliòfil i polític de les Açores.
• 16 d'agost - París: José Maria Eça de Queiroz, escriptor portuguès (n. 1845).^[74]
• 25 d'agost - Weimar: Friedrich Nietzsche, filòsof (n. 1844).^[72]
• 30 de novembre - París (França): Oscar Wilde, escriptor i dramaturg irlandès (n. 1854).

• París: Alexandre Defaux, pintor francès, especialitzat en la pintura de paisatges i l'animalística.