Gil Esteve i Tomàs
religiós català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Gil Esteve i Tomás (Torà, el Solsonès, 16 de desembre de 1798 - Tortosa, 27 de juliol 1858)[1] fou un prelat català.[2]
Biografia | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | (es) Gil Esteve y Tomás 16 desembre 1798 Torà (Solsonès) | ||||||||||||
Mort | 27 juliol 1858 (59 anys) Tortosa (Baix Ebre) | ||||||||||||
| |||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||
Religió | Església Catòlica | ||||||||||||
Formació | Universitat de Cervera | ||||||||||||
Activitat | |||||||||||||
Ocupació | sacerdot catòlic | ||||||||||||
Consagració | Antonio Fernando José de Echánove y Zaldívar |
Va estudiar a la Universitat de Cervera fins a obtenir el doctorat. Després de ser ordenat sacerdot, desenvolupà diversos càrrecs per nomenament vicari general de Barcelona, diocesi de la qual fou provisor des de 1831, i el 1846 governador de Solsona. Bisbe de San Juan de Puerto Rico el 1848,[3] va prestar grans serveis en aquesta illa i va redactar un pla d'estudis que fou aprovat pel Govern de la metròpoli. A més, va reconstruir la catedral, eixamplar el palau episcopal i reparar setze esglésies.[4]
Greument emmalaltit va retornar a Espanya on va ser nomenat per la cadira de Tarassona el 1855, d'on es va traslladar a Tortosa el 1857.[3] Deixà una Instrucción para el gobierno de los reverendos curas pàrrocos de la diócesis de Solsona, en la recepción, publicación y sacar copias de instrumentos.