Giuseppe Sinico
From Wikipedia, the free encyclopedia
Giuseppe Sinico (Trieste, 10 de febrer de 1836 - 31 de desembre de 1907) fill del compositor Francesco Sinico, com el seu pare es dedicà a compondre música, sobretot pel teatre líric.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 febrer 1836 Trieste (Itàlia) |
Mort | 31 desembre 1907 (71 anys) Trieste (Itàlia) |
Dades personals | |
Nacionalitat | Itàlia |
Activitat | |
Ocupació | compositor, director de cor |
Família | |
Fills | Francesco Ricardo Sinico (1869-1949) |
Pare | Francesco Sinico |
Fou deixeble del seu pare. El 1880 va crear la Scuola communale di canto, la primera escola pública de música de la seva ciutat.[2] Va publicar un Breve Método teorico-pratico di canto elementare per uso delle scuole popolari. Després de molt jove, va abordar el teatre musical, al que donà successivament:
- I Moschettieri (1859);
- Aurora de Nevers (Trieste, 1861);
- Marinella (Trieste, 11861);
- Alessandro Stradella (1864);
- Spartaco (Trieste, (1886).
Un dels seus admiradors famosos va ser James Joyce que a un cert moment de la seva vida aspirava a una carrera de tenor. Però quan Joyce va anar a Trieste el 1905 Sinico de fet ja era molt malalt i va ser el fill Francesco Ricardo Sinico (1869-1949) qui li va ensenyar. Va haver d'interrompre aquest propòsit quan no tenia prou diners per acabar la formació.[3] Al seu llibre A Painful Case va crear els personatges d'Emily Sinico, el seu espós Captain Sinico i la seva filla Mary Sinico, en honor del compositor.[4]