Gloriana
From Wikipedia, the free encyclopedia
Gloriana, Op. 53, és una òpera de tres actes de Benjamin Britten amb llibret en anglès de William Plomer, basat en l'obra Elizabeth and Essex: A Tragic History (Elisabet i Essex: una història tràgica) de Lytton Strachey (1928).[1] L'estrena va tenir lloc a la sala Royal Opera House de Londres l'any 1953, durant les celebracions de la coronació de la Reina Elisabet II. Gloriana va ser el nom donat pel poeta del segle xvi Edmund Spenser al personatge que representava la Reina Elisabet I en el seu poema La Reina Fada (The Faerie Queene), nom que s'esdevingué el nom popular donat a Elisabet I. Es té constància que les tropes de Tilbury cridaven "Gloriana, Gloriana, Gloriana", quan l'Armada Espanyola va ser derrotada el 1588.
Forma musical | òpera |
---|---|
Compositor | Benjamin Britten |
Llibretista | William Plomer |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | Anglès |
Basat en | Elizabeth and Essex: A Tragic History de Lytton Strachey |
Data de publicació | segle XX |
Parts | tres |
Lloc de la narració | Londres |
Personatges | A Blind Ballad-Singer (en) , A Housewife (en) , A Lady-in-Waiting (en) , Concord (en) , Henry Cuffe a satellite of Essex (en) , Penelope (Lady Rich) sister to Essex (en) , Queen Elizabeth I (en) , Sir Robert Cecil Secretary of the Council (en) , The City Crier (en) , The Master of Ceremonies (en) , The Recorder of Norwich (en) , The Spirit of the Masque (en) , Time (en) , Sir Walter Raleigh (en) , Frances (en) , Roberto Devereux (en) , Charles Blount (en) i Robert Cecil (fr) |
Estrena | |
Estrena | 8 de juny de 1953 |
Escenari | Royal Opera House de Londres, |
L'òpera descriu la relació entre la Reina Elisabet i Robert Devereux, segon Comte d'Essex, i va ser composta per a la coronació de Reina Elisabet II, que va tenir lloc el mes de juny de 1953. Diverses persones presents a la gala es van sentir decebudes per l'òpera. L'estrena va ser un dels pocs errors crítics de Britten, i no es va incloure en la sèrie d'enregistraments que Decca va fer de les obres del compositor. No obstant això, sovint s'interpreta una suite simfònica de concert extreta de l'òpera pel mateix compositor (com a Opus 53a), que inclou els balls cortesans.