Grans cares nord dels Alps
article de llista de Wikimedia / From Wikipedia, the free encyclopedia
Les grans cares nord dels Alps clàssiques són les cares més difícils dels Alps, que van ser les últimes a ser ascendides. Les grans cares nord per antonomàsia són les de les Grandes Jorasses al massís del Mont Blanc, del Matterhorn o Cerví als Alps Penins o del Valais, i de l'Eiger als Alps Bernesos de Suïssa. Escalades per primera vegada als anys trenta, després de nombrosos intents i drames, són la pedra de toc de l'alpinisme de dificultat. Per això se les coneix com els tres últims problemes dels Alps.[1][2][3] Les tres cares nord de l'Eiger, Cerví i Grandes Jorasses també són conegudes com "la Trilogia alpina".[4][5][6][7][8]
A més, s'amplia la llista a tres grans cares nords addicionals, també difícils i de gran altitud, però no equiparables a les abans esmentades: la Cima Grande di Lavaredo als Dolomites, els Drus al massís del Mont Blanc, i el Piz Badile a Val Bregaglia. Aquesta última, es tracta en realitat de la cara nord-est.
Aconseguir el primer ascens de cadascuna d'aquestes sis cares va ser una de les principals preocupacions dels millors alpinistes europeus dels anys trenta. Gaston Rébuffat, un guia de muntanya de Chamonix i cèlebre alpinista francès, va ser el primer a escalar amb èxit les sis cares nord. La seva obra de 1954, Etoiles et Tempêtes (Estrelles i Tempestes), fa la crònica d'aquestes ascensions.[9]