Graz

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Ciutat de Graz – Centre històric
i Castell d'Eggenberg
	Centre Històric de Graz-Uhrturm (torre del rellotge)
Tipus	Grup
Part de	Innere Stadt (en)
Localització
Entitat territorial administrativa	Graz (Àustria)
Format per	Castell d'Eggenberg ; Innere Stadt (en)
Dades i xifres
Superfície	91,094 ha; zona tampó: 85,2658 ha
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord
Data	1999 (23a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iv)
Extensió lloc Patrimoni de la Humanitat	2010
Identificador	931bis
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
	Castell d'Eggenberg
Data	2010 (34a Sessió)
Identificador	931bis-002
Patrimoni cultural d'Àustria
	Castell d'Eggenberg
Identificador	36123
	;
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
	Innere Stadt (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Data	1999 (23a Sessió)
Identificador	931-001
Història
Cronologia
2010	extensió lloc Patrimoni de la Humanitat

Graz
Localització
	47° 04′ 15″ N, 15° 26′ 19″ E
Estat	Àustria
Estat federat	Estíria
Capital de	Estíria ; ducat d'Estíria ; districte de Graz-Umgebung ; Reichsgau Steiermark (en) (1939–1945)
Conté la subdivisió	Andritz (en) ; Eggenberg (en) ; Geidorf (en) ; Gries (en) ; Gösting (en) ; Innere Stadt (en) ; Jakomini (en) ; Lend (en) ; Liebenau ; Mariatrost (en) ; Puntigam (en) ; Ries (en) ; St. Leonhard (en) ; St. Peter (en) ; Straßgang (en) ; Waltendorf (en) ; Wetzelsdorf (en)
Població humana
Població	292.630 (2022) (2.293,88 hab./km²)
Geografia
Superfície	127,57 km²
Banyat per	riu Mura
Altitud	353 m
Limita amb	districte de Graz-Umgebung
Organització política
• Cap de govern	Elke Kahr (2021–)
Membre de	Aliança per el medi ambient (1993–); Xarxa de ciutats creatives (2011–)
Identificador descriptiu
Codi postal	8010, 8020, 8036, 8041, 8042, 8043, 8044, 8045, 8046, 8047, 8051, 8052, 8053, 8054 i 8055
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	316
Codi municipal austríac	60101
Altres
Agermanament amb	Montclair (1950–); Coventry (1957–); Trondheim (1968–); Darmstadt (1968–); Pula (1972–); Trieste (1973–); Timișoara (1982–); Pécs (1989–); Ljubljana (2001–)
Lloc web	graz.at

Graz (en eslovè Gradec) és una ciutat estatutària i la segona d'Àustria en població, amb 256.586 habitants (2009),^[1] i la capital de l'estat d'Estíria. La ciutat de Graz és travessada pel riu Mur, al sud-est d'Àustria, a uns 150 km al sud-oest de la capital austríaca, Viena. La part antiga de Graz és un dels centres històrics millor preservats d'Europa Central, i l'any 1999 la UNESCO el declarà Patrimoni de la Humanitat. Ciutat universitària per excel·lència, durant l'any 2003 fou nomenada, en solitari, Capital Europea de la Cultura. L'alcalde de la ciutat és Siegfried Nagl, del Partit Popular d'Àustria (ÖVP), que sustenta aquest càrrec des de les eleccions municipals de 2003.

Dades ràpides Localització, Capital de ...

Tanca

Neolític

Segons les restes arqueològiques trobades fins al moment, el primer vestigi de població humana conegut a Graz es remunta al neolític, i estaria situat al costat del riu Mur i al voltant del Grazer Schloßberg, turó que conforma actualment el nucli de la ciutat antiga.

Època antiga

Durant l'època de l'Imperi Romà no hi hauria hagut cap assentament romà en aquest nucli urbà primitiu. Les restes romanes properes més importants foren descobertes entorn de l'actual aeroport Graz-Thalerhof, encara que foren totalment destruïdes als anys 40 de la nostra era durant unes obres d'ampliació. Com a únics vestigis de l‘època s'han conservat els traçats d'algunes calçades romanes a la zona.

Edat mitjana

Al segle vi els àvars de Pannònia provinents d'Àsia, aliats dels eslaus, es van establir a la zona i fundaren un kanat a la regió de l'actual Caríntia, Estíria i Carniola. Més tard, sobre el Grazer Schloßberg, construïren un castell, Burg en alemany i grad en eslovè. És precisament d'aquest nom eslau d'on prové la denominació actual de Graz, també coneguda antigament com a Grätz i Gratz. L'any 800 els àvars foren finalment derrotats per Carlemany. Al llarg del segle X els magiars (hongaresos) dugueren a terme incursions a la regió, però foren vençuts per l'emperador Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic a la batalla de Lechfeld (955). Per impedir que es poguessin produir més atacs es crearen marques en aquestes províncies limítrofes del Sacre Imperi Romanogermànic i així s'establí la marca d'Estíria, regió de la qual Graz passaria a ser-ne la capital al segle xii quan aquesta marca es convertí en ducat. Al llarg dels segles xi i xii la ciutat es va anar desenvolupant i va créixer en població. Es construí una nova fortalesa al Schloßberg i també sorgiren dos mercats que foren guanyant en importància, un a la zona del carrer Sackstraße, l'altre a l'actual Hauptplatz. La primera referència documentada de la ciutat es trobaria en un document escrit pel marcgravi Leopold III de Babenberg en 1128.^[2] Al segle xiii es construïren les primeres muralles de la ciutat.

Residència dels Habsburg

L'any 1379 Graz passà a ser la capital d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Trieste, part d'Ístria) fins a l'any 1619 i, com a conseqüència, també fou la ciutat on residien els seus governants, els Habsburg.

Edat moderna

L'any 1585 fou fundada per Carles II d'Estíria, arxiduc d'Àustria, la primera universitat de la ciutat. Durant aquesta època la ciutat rebé la influència cultural i artística italianes i, al mateix temps, hagué d'enfrontar-se a la constant amenaça provinent del sud-est, a les ràtzies dels otomans.

Napoleó a Graz

A l'abril de l'any 1797, a l'inici de les guerres napoleòniques, les tropes franceses entraren a la ciutat de Graz per primera vegada. Així, s'iniciaren una sèrie d'atacs i enfrontaments que durarien de manera intermitent fins al gener de l'any 1810, quan finalment els francesos es retiraren, i deixaren darrere seu un panorama desolador amb el recinte fortificat del Schloßberg destruït. Gràcies, però, a la intervenció d'alguns ciutadans de Graz es va poder salvar la torre del rellotge, l'Uhrturm, símbol de la ciutat.

La primera república

Després de les incursions franceses, a Graz s'inicià un període de reconstrucció i modernització. Es portaren a terme, per exemple, obres de canalització i subministrament d'aigua, es desenvolupà el ferrocarril, es fundaren institucions com la Biblioteca Nacional (Landesbibliothek) i es construí el parc principal de la ciutat, el Grazer Stadtpark. El 12 de novembre de 1918 es proclamà la república a Àustria. L'any següent foren celebrades les primeres eleccions municipals a Graz i el socialdemòcrata Vinzenz Muchitsch fou elegit alcalde de la ciutat. Amb el tractat de Saint-Germain-en-Laye, del 10 de setembre de 1919, Estíria va perdre un terç del seu territori, cedit al Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (Iugoslàvia), i això suposà un cop molt fort per a la ciutat, ja que Graz es convertí així en la capital d'una regió molt més petita i de menys importància de la que havia controlat fins aquell moment.

Nacionalsocialisme i Segona Guerra Mundial

Amb l'Anschluss del 12 de març de 1938, tota Àustria passava a estar annexionada al Tercer Reich. A la ciutat de Graz, com en altres ciutats austríaques, es produïren manifestacions i mostres de suport a Hitler. El Führer visità aquesta població a principis del mes d'abril de 1938, sent aclamat pels carrers de la ciutat. Tanmateix, amb la presa del poder per part dels nacionalsocialistes, els representants d'altres partits polítics de la ciutat així com uns 2.400 habitants de Graz considerats jueus foren perseguits i els seus béns espoliats. Durant la Segona Guerra Mundial un 16% dels edificis de la població foren destruïts, però la ciutat antiga quedà intacta (només la zona del Tummelplatz, amb l'edifici de l'òpera, es veié afectada), ja que els atacs se centraren en l'estació de trens principal (Hauptbahnhof) i les instal·lacions industrials de l'oest i del sud de la ciutat.

Segona república fins a l'actualitat

L'any 1945 s'instal·laren tropes soviètiques i més tard tropes britàniques a la ciutat, les quals restaren a Graz fins al tractat de l'any 1955. Es començà la construcció de nous ponts i s'inaugurà més tard la primera zona de vianants (1972). Amb la inclusió del municipi de Puntigam el 1988, la ciutat arribà als 17 barris que té actualment. L'any 1993 l'organització Greenpeace atorgà un premi a la ciutat, el 1999 la ciutat antiga fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i, finalment, l'any 2003, Capital Europea de la Cultura.

L'aeroport de Graz, el Flughafen Graz-Thalerhof, situat a uns 10 km al sud de la ciutat, ofereix vols cap a diferents ciutats europees, inclosa Girona.

Graz es divideix en 17 districtes:

I. Innere Stadt
II. St. Leonhard
III. Geidorf
IV. Lend
V. Gries
VI. Jakomini
VII. Liebenau
VIII. St. Peter
IX. Waltendorf
X. Ries
XI. Mariatrost
XII. Andritz
XIII. Gösting
XIV. Eggenberg
XV. Wetzelsdorf
XVI. Straßgang
XVII. Puntigam

Dades ràpides Tipus, Part de ...

Tanca

La ciutat antiga de Graz fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1999. La majoria de llocs d'interès turístic més importants de la ciutat es troben en aquesta zona, situada al costat del riu Mur i que té com a centre el Schloßberg, turó que s'eleva uns 123m respecte a la plaça major (Hauptplatz).

Grazer Schloßberg: aquest turó ofereix unes vistes impressionants sobre la ciutat i, a més, alberga alguns dels elements que són símbols de Graz, com l'Uhrturm (torre del rellotge) i el Glockenturm (campanar). S'hi pot pujar a peu, val la pena utilitzar l'anomenat Kriegssteig, una escala amb 260 esglaons que data de principis del segle xx; o també s'hi pot arribar en un ascensor (Schloßberglift), construït a l'interior de la muntanya; o en funicular (Schloßbergbahn).
Murinsel: es tracta d'una plataforma artificial construïda l'any 2003 per Vito Acconci, que sura al mig del riu i que connecta les dues vores del riu.
Rathhaus: l'ajuntament de la ciutat, es troba a la plaça major (Hauptplatz).
Grazer Dom: la catedral, construïda el segle xv i d'estil gòtic tardà.
Sporgasse: carrer de vianants molt inclinat, tocant al Schloßberg, i que és més antic que la mateixa ciutat. Durant l'època dels romans fou una via comercial entre la vall del Mur i la ciutat romana de Savaria, a Hongria.
Herrengasse: el carrer comercial i de comunicació per excel·lència. Totes les línies de tramvia de la ciutat passen per aquest carrer.
Grazer Oper: l'edifici de l'òpera, el segon més gran d'Àustria.
Grazer Stadtpark: la major superfície verda pública de la ciutat; fou creat al segle xix.

Kunsthaus Graz és un museu especialitzat en art contemporani erigit l'any 2003, a la vora del riu Mur, i que té una forma arquitectònica molt particular.

La ciutat de Graz, amb els seus 40.000 estudiants, és la segona ciutat estudiantil més important d'Àustria (després de Viena). Alberga 4 universitats:

Karl-Franzens Universität: fundada l'any 1585, la més antiga de la ciutat i la segona més antiga d'Àustria, amb una famosa biblioteca.
Technische Universität (Erzherzog-Johann-Universität)
Medizinische Universität (Leopold-Auenbrugger-Universität)
Universität für Musik und darstellende Kunst

A més a més, també s'hi poden trobar tres conservatoris i diferents escoles tècniques superiors (Fachhochschulen).

Categoria principal: persones de Graz

Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic (Graz 1578-Viena 1637)
Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic (Graz 1608- Viena 1657)
Johann Bernhard Fischer von Erlach (Graz 1656- Viena 1723), arquitecte del període barroc^[3]
Christian Herdtrich, jesuïta, missioner a la Xina (Graz 1625)
Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Graz 1863- Sarajevo 1914)
Heinz Fischer (Graz 1938), president federal d'Àustria des de l'any 2003
Gerhard Roth (Graz 1942), escriptor
Robert Stolz (1880-1975) compositor.
Louis Eller (1819-1862) compositor.
Marie Soldat-Roeger (1867-1955) violinista.
Richard Sahla (1855-1931) violinista, director d'orquestra i compositor.
Heinrich Gotllieb Noren (1861-1928) violinista i compositor.
Irene von Chavanne (1868-1938) contralt.
Emil Scaria (1838-1886) cantant de la corda de baix.