From Wikipedia, the free encyclopedia
El greco-armeni (també heleno-armeni) és un ancestre hipotètic comú del grec i de l'armeni que és posterior a la llengua protoindoeuropea. El seu estatus és comparable amb el del grup italo-cèltic: cadascú és àmpliament considerat plausible sense ser acceptat com a establert communis opinio.
La hipotètica estapa protogrecoarmènia hauria de datar-se al tercer mil·lenni aC, escassament diferenciat del protoindoeuropeu tardà o el greco-armeni-arià.
La història s'origina de Holger Pedersen (1924), que va notar que el nombre de cognats lèxics greco-armenis és més gran que les concordances entre l'armeni i altres llengües indoeuropees. Antoine Meillet (1925, 1927) va continuar investigant la concordança morfològica i fonològica, postulant que les llengües pares del grec i de l'armeni eren dialectes en proximitat geogràfica immediata a la llengua pare. La hipòtesi de Meillet va agafar popularitat a l'aparició de la seva Esquisse d'une grammaire comparée de l'arménien classique (1936). Solta (1960) no va tan lluny com per postular una estapa protogrecoarmènia, però conclu que considerant tant el lèxic com la morfologia, el grec és clarament el dialecte més proper a l'armeni. Hamp (1976:91) dona suport a la tesi grecoarmènia, anticipant fins i tot un temps «quan hauríem de parlar de heleno-armeni» (volent postular una protollengua greco-armènia). Clackson (1994:202) és també més reservat, sostenint que l'evidència positiva a favor d'un subgrup greco-armeni no és conclusiva i tendeix a incloure l'armeni a un grup indoiranià.
L'avaluació de la hipòtesi està lligada a l'anàlisi del frigi, una llengua de la qual hi ha poques evidències. Mentre que del grec hi ha vestigis de temps molt primerencs, cosa que permet una reconstrucció segura d'una llengua protogrega que data del tercer mil·lenni aC, la història de l'armeni és opaca. Està lligada fortament amb les llengües indoiranianes. En particular, és una llengua satem.
El testimoni més primerenc de la llengua armènia data del segle V (la traducció de la Bíblia de Mesrob Maixtots). La història anterior de la llengua no està clara i és un subjecte de molta especulació. Està clar que l'armeni és una llengua indoeuropea, però el seu desenvolupament és opac, amb contactes amb el grec i l'indoiranià. Nakhleh, Warnow, Ringe, i Evans (2005) van comparar diversos métodes filogènics, i van trobar que cinc procediments (parsimònia màxima, compatibilitat màxima ponderada i no ponderada, unió de veïns i l'àmpliament criticada tècnica de Gray i Atkinson) donen suport al subgrup greco-armeni.[1][2]
Un problema interrelacionat és si hi ha un subgrup «indoeuropeu balcànic» de l'indoeuropeu, que comprendria no sols el grec i l'armeni, sinó també l'albanès i possiblement algunes llengües mortes dels Balcans. S'ha argumentat aquesta teoria en diverses publicacions per part d'estudiosos com ara G. Neumann, G. Klingenschmitt, J. Matzinger o J. H. Holst. Aquest subgrup balcànic al seu cop està defensat pel mètode lèxico-estadístic de H. J. Holm.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.