Guerra de Successió Bretona
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Guerra de Successió Bretona (1341-1364) fou un conflicte bèl·lic a Bretanya, inscrit dins de la Guerra dels Cent Anys, en la que a la mort sense fills barons de Joan III de Bretanya es va decidir la successió del Ducat de Bretanya, disputada entre els partidaris dels dos candidats a la successió, les famílies Monfort i Blois; per una banda, Joan de Montfort, germanastre del duc difunt, i aliat d'Eduard III d'Anglaterra, i per l'altre Joana de Penthièvre, neboda del difunt i aliada de Felip IV de França.[1] El 1342 els anglesos ocuparen com a penyora el port de Brest, i poc després Joana de Flandes, esposa de Joan de Monfort, vencé a Hennebont a Carles de Blois, marit de Joana.
Guerra dels Cent Anys | |||
---|---|---|---|
El Combat dels Trenta, un estrany episodi de la Guerra de Successió Bretona (oli de Octave Penguilly l'Haridon). | |||
Tipus | guerra de successió | ||
Data | 1341 - 1364 | ||
Lloc | Bretanya | ||
Resultat | Victòria de la Casa de Monfort. Tractat de Guérande o de Gwenrann (1365) | ||
Bàndols | |||
|
El conflicte va entrar en la dinàmica pròpia de la Guerra dels Cent Anys, i encara que Joan de Montfort ja fou reconegut el 1343 com a duc de Bretanya, la guerra es perllongaria fins que el seu fill, Joan V l'Anglòfil, vencés definitivament a la batalla d'Auray el 1364 amb ajut dels mercenaris de Bertrand du Guesclin. Aleshores, pel Tractat de Guérande o de Gwenrann[2] (1365), fou reconegut com a duc de Bretanya pels francesos a canvi de rendir homenatge al rei francès.