Guerra psicològica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La guerra psicològica (PSYWAR), o els aspectes bàsics de les operacions psicològiques modernes (PSYOP), es coneixen per molts altres noms o termes, incloent MISO, Psy Ops, guerra política, «Cors i ments» i propaganda.[1] El terme s'usa «per denotar qualsevol acció que es practica principalment per mètodes psicològics amb l'objectiu d'evocar una reacció psicològica planificada en altres persones».[2] S'usen diverses tècniques, i estan destinades a influir en el sistema de valors, el sistema de creences, les emocions, els motius, el sistema de valors del públic objectiu, el raonament o la conducta. S'usa per induir confessions o reforçar actituds i conductes favorables als objectius de l'originador, i de vegades es combinen amb operacions negres o tàctiques de bandera falsa. També s'usa per destruir la moral dels enemics mitjançant tàctiques que pretenen deprimir els estats psicològics de les tropes.[3][4] L'objectiu poden ser governs, corporacions, grups i individus, i no es limita als soldats. Els civils de territoris estrangers també poden ser atacats per la tecnologia i els mitjans de comunicació a fi de causar un efecte en el govern del seu país.[5]
A l'obra Propagandes, (edició original en francès: 1962), Jacques Ellul analitza la guerra psicològica com una pràctica comuna de la política de pau entre les nacions com una forma d'agressió indirecta. Aquest tipus de propaganda exhaureix l'opinió pública d'un règim oposat en treure-li el seu poder a l'opinió pública. Aquesta forma d'agressió és difícil de defensar perquè cap tribunal internacional de justícia és capaç de protegir contra l'agressió psicològica, ja que no pot ser legalment adjudicada. «Aquí els propagandistes estan [sic] lluitant amb un adversari estranger la moral del qual cerca destruir per medis psicològics perquè l'oponent comenci a dubtar de la validesa de les seves creences i accions».[6][7]