Noble català s. XI From Wikipedia, the free encyclopedia
Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049)[1] fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 970 (Gregorià) |
Mort | 1050 (Gregorià) (79/80 anys) Sant Martí del Canigó (Conflent) |
Activitat | |
Ocupació | monjo, feudatari |
Altres | |
Títol | Comte de Berga (1003–1035) Comte de Cerdanya (988–1035) Comte de Conflent |
Cònjuge | Guisla de Pallars |
Fills | Guillem Guifré, Berenguer Guifré, Bernat I de Berga, Ramon I de Cerdanya, Guifré de Cerdanya |
Pares | Oliba Cabreta i Ermengarda d'Empúries |
Germans | Bernat Tallaferro abat Oliba Berenguer d'Elna |
Fill del comte Oliba Cabreta i la seva esposa Ermengarda d'Empúries. Fou germà dels comtes Bernat I de Besalú i l'abat Oliba. Es casà amb Guisla de Pallars, amb la qual va tenir:
Va heretar el comtat de Cerdanya del seu pare el 988, quan aquest decidí fer-se monjo a Montecassino, tot i que tingué a la seva mare Ermengarda de regenta entre l'any 988 i el 994. Així mateix, va rebre el comtat de Berga l'any 1003 quan el seu germà Oliba decidí fer-se monjo. Aquell mateix any, Ramon Borrell va dirigir una expedició a Lleida que va ser contestada amb una nova ràtzia del fill d'Almansor, Abd al-Malik,[2] que va devastar amb un exèrcit musulmà de 17.000 soldats les regions occidentals del comtat de Barcelona, la serra del Montseny, les comarques d'Igualada i Manresa a l'Osona; destruí els castells de Montmagastre, Meià i Castellolí, i passà al sud del comtat d'Urgell. El 1006, Abd al-Malik al-Muzaffar realitzà una nova incursió contra la Segarra i la Ribagorça, i fou derrotat en la Batalla de Torà per la unió de Ramon Borrell, Bernat Tallaferro, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d'Urgell.
Participà activament en la consagració d'esglésies i monestirs com ara el de Sant Martí del Canigó, fundat per ell el 1007 i consagrat el 1009. Així mateix, va lluitar per independitzar-se del bisbat d'Urgell tot i la resistència de sant Ermengol d'Urgell.
El 1023 va arribar a un acord de bona concòrdia entre el comte de Barcelona i el comte de Besalú.
El 1035 es retirà al monestir de Sant Martí del Canigó, on es va fer monjo, i hi morí en juliol de l'any 1049.[3]
És un dels protagonistes del poema Canigó (1886) de Jacint Verdaguer.
Guifré II de Cerdanya Naixement: 970 Mort: 1049 | ||
Títols | ||
---|---|---|
Precedit per: Oliba I de Cerdanya "Cabreta" (pare) |
Comte de Cerdanya (Llista de comtes de Cerdanya) Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent (988–1035) |
Succeït per: Ramon I de Cerdanya (fill) |
Precedit per: Abat Oliba (germà) |
Comte de Berga (Llista de comtes de Berga) (1003–1035) |
Succeït per: Bernat I de Berga (fill) |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.