From Wikipedia, the free encyclopedia
La gírgola de castanyer[1][2] o crespell de castanyer[3] (Grifola frondosa del grec grîphos, xarxa de pescar i del llatí frondosa, frondosa) és un crespell de soca que sovint agrupa un nombre elevat de barrets i pot atendre mides espectaculars, fins a 50 cm de diàmetre i els 10 kg de pes.
Grifola frondosa | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||||
Font de | polisacàrid de maitake i gírgola de castanyer | ||||||||
Bolet | |||||||||
Taxonomia | |||||||||
Super-regne | Eukaryota | ||||||||
Regne | Fungi | ||||||||
Classe | Agaricomycetes | ||||||||
Ordre | Polyporales | ||||||||
Família | Meripilaceae | ||||||||
Gènere | Grifola | ||||||||
Espècie | Grifola frondosa Gray, 1821 | ||||||||
Nomenclatura | |||||||||
Basiònim | Boletus frondosus | ||||||||
Sinònims |
[4]Bolet gran, carnós, de color bru grisenc a bru vermellós, constituït per nombrosos barrets imbricats en forma de ventall que neixen d'un peu comú.[5]Superfície dels barrets finament vellutada i amb ratlles radials. El revers és de blanc a crema, amb porus angulars i flocosos, de 2-4 mm de diàmetre.[3] Carn ferma, fibrosa, blanca, dolça al tast.[1][4]
Creix en l'estatge montà i submontà,[3] a la base d'un ampli ventall d'arbres planifolis de la família de les Fagàcies, especialment roures vells, castanyer i faig. També sobre arbres fruiters, com presseguer, albercoquer o pruneres. Produeix un podriment blanc sobre el duramen sobre el que dibuixa ratlles taronges de 1-2 mm d'ample. Normalment es troba a finals d'estiu fins a inicis de tardor.
Es pot confondre amb el crespell de faig,[3] gírgola gegant,[1] gírgola de faig[2] o gamarús[1][2](Meripilus giganteus), que sol ser de mida més gran, de carn i porus que ennegreixen al frec. El crespell d'ombrel·la[3] o gírgola d'ombrel·la[1] (Polyporus umbellatus) té els barrets en forma de petites ombrel·les sobre cames centrals. El crespell groc[3] o gírgola de garrofer[1] (Laetiporus sulphureus) és de color groc a groc ataronjat.
Bolet comestible, apreciat quan és jove. Té un bon sabor i aroma. De propietats medicinals[6] i efectes farmacològics,[7] consumit durant segles a la Xina i el Japó com antitumoral, on s'anomena maitake.[4] És ric en proteases[8] que s'han utilitzat per estovar la carn i reduïr el gluten del pa.
Bolet cultivat artificialment mitjançant cultiu en bosses, en ampolles i a l'exterior[9]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.