Håkon VI
From Wikipedia, the free encyclopedia
Håkon VI (noruec: Hákon Magnússon) (Suècia, agost 1340 - Oslo, 11 de setembre de 1380) fou rei de Noruega del 1343 fins a la seva mort i rei de Suècia entre 1362 i 1364. A voltes és conegut com a Håkon Magnusson el Jove per tal de distingir-lo del seu avi, Håkon V (que regnà entre 1299 i 1319).[1]
Nom original | (no) Hákon Magnússon (sv) Håkan Magnusson |
---|---|
Biografia | |
Naixement | agost 1340 Suècia |
Mort | 11 setembre 1380 (40 anys) Oslo |
Sepultura | St Mary's Church (en) |
Monarca de Suècia | |
1362 – 1364 ← Birger I de Suècia – Albert III de Mecklemburg → | |
Monarca de Noruega | |
1355 – 1380 ← Magnus Eriksson – Olaf Haakonsson → | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Ocupació | monarca |
Família | |
Família | Casa de Folkung |
Cònjuge | Margarida I de Dinamarca (1363 (Gregorià)–) |
Fills | Olaf Haakonsson |
Pares | Magnus Eriksson i Blanca de Namur |
Germans | Eric XII Magnusson |
Håkon fou el fill més jove de Magnus Eriksson, rei de Noruega i Suècia. El seu germà gran Eric succeí al seu pare al tron de Suècia, mentre que Håkon ho feu com a rei de Noruega en vida del seu pare. Magnus Molt afavorí Håkon per sobre d'Eric, dirigint a l'últim rebel·lió i seizure de Suècia Del sud. Eric va morir el 1359, i Håkon esdevenia governant de Suècia conjuntament amb el seu pare tres anys més tard. El dos va regnar sobre Suècia junta fins que 1364, quan van ser deposats a favor del nebot de Magnus, Albert de Mecklenburg, per un clique d'exiliat suec noblemen va dirigir per Bo Jonsson Grip. Magnus I Håkon va intentar recuperar el tron suec, però sense èxit.[2]
El 1363 Håkon es casà amb Margarida, filla del rei de Dinamarca de Valdemar IV El matrimoni en si element significatiu en la lluita de poder nòrdica, va resultar en el naixement d'un fill, Olaf. Els continus conflictes de Håkon amb el seu padrastre només acabaren la mort d'aquest el 1375. Håkon aprofità l'oportunitat que el seu fill fos elegir successor de Valdemar, derrotant les reclamacions dels seus parents de Mecklenburg.
A la seva mort el 1380 Håkon fou succeït per Olaf, amb Margarida com a regent. Olaf va morir sense fills set anys més tard, i la vídua de Håkon la vídua procedí afirmant l'autoritat sobre els tres regnes escandinaus com a la primera monarca dona.