Hannes Kolehmainen

Hannes Kolehmainen (Kuopio, Gran Ducat de Finlàndia 1889 - Hèlsinki, Finlàndia 1966) fou un atleta finlandès, posteriorment nacionalitzat nord-americà, especialista en proves de fons i guanyador de cinc medalles olímpiques.

Hannes Kolehmainen

Biografia
Naixement	(fi) Juho Pietari Kolehmainen 9 desembre 1889 Kuopio (Finlàndia)
Mort	11 gener 1966 (76 anys) Hèlsinki (Finlàndia)
Alçada	168 cm
Pes	57 kg
Activitat
Ocupació	fondista, maratonià, atleta
Nacionalitat esportiva	Finlàndia
Esport	atletisme
Disciplina esportiva	marató
Participà en
1924	Jocs Olímpics d'Estiu de 1924
1920	Jocs Olímpics d'Estiu de 1920
1912	Jocs Olímpics d'Estiu de 1912
Premis (1947)  The Great Cross of Merit of Finnish Sports and Culture of Physical Exercise (en)  cavaller de 1a classe de l'orde de la Rosa Blanca

Medaller
Atletisme
Jocs Olímpics
Competint per Finlàndia
Or	Estocolm 1912	5.000 metres
Or	Estocolm 1912	10.000 metres
Or	Estocolm 1912	cros individual
Plata	Estocolm 1912	cross per equips
Competint per Finlàndia
Or	Anvers 1920	Marató

Considerat com el pioner de la generació d'atletes finlandesos que van dominar les proves de mitja i llarga distància a la dècada del 1920, va formar part de l'anomenat grup "Lentävä suomalainen"/"Flying Finns" (Finlandesos Voladors) al costat de Paavo Nurmi, Ville Ritola, Albin Stenroos, Lauri Lehtinen, Volmari Iso-Hollo i Lasse Virén.^[1]

Biografia

Va néixer el 9 de desembre de 1889 a la ciutat de Kuopio, població situada a la història regió de Savonia, que en aquells moments formava part del Gran Ducat de Finlàndia, un estat dependent de l'Imperi Rus, i que avui dia forma part de Finlàndia. Vegetarià devot^[2] i paleta d'ofici,^[3] els seus germans William i Tatu també foren destacats corredors de fons.

Establert als Estats Units, l'any 1921 aconseguí la nacionalitat nord-americana.^[3]

Va morir l'11 de gener de 1966 a la ciutat de Hèlsinki, capital de Finlàndia.

Carrera esportiva

Va participar, als 22 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 realitzats a Estocolm, on aconseguí guanyar quatre medalles olímpiques: la medalla d'or en els 5.000 metres, establint un nou rècord del món amb un temps de 14:36.6 segons i on derrotà el francès Jean Bouin; en els 10.000 metres, on realitzà un nou rècord olímpic amb un temps de 31:20.8 segons; i en la prova individual de cros individual; així com la medalla de plata en la prova de cros per equips al costat de Jalmari Eskola i Albin Stenroos. En aquests Jocs participà, així mateix, en la prova dels 3.000 metres per equips, on fou eliminat en la ronda final.^[1]

Després de la Primera Guerra Mundial participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 realitzats a Anvers (Bèlgica), on va aconseguir guanyar la medalla d'or en la prova de marató, l'única prova que disputà. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1924 realitzats a París (França) tornà a participar únicament en aquesta prova, si bé no la pogué finalitzar.^[1]

En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1952 realitzats a Hèlsinki (Finlàndia) fou l'encarregat d'encendre el peveter olímpic en la cerimònia inaugural dels Jocs, després de rebre la torxa olímpica de mans de Paavo Nurmi.^[1]

Referències

1. «Olympedia – Hannes Kolehmainen». [Consulta: 7 agost 2024].
2. «Smooth Stride Chief Asset of Kolehmainen; Great Finnish Distance Runner, Who Has Plucked Titles Galore, Trains Earnestly and Has Amazing Stamina». The New York Times, 05-03-1919.
3. «Hannes Kolehmainen, Marathon Champion, Is Now U.S. Citizen». The New York Times, 15-01-1921.

Enllaços externs