Hel·lenització
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'hel·lenització és l'extensió de la civilització grega, especialment durant el període hel·lenístic, a partir de l'imperi d'Alexandre el Gran. També s'aplica el terme per a l'extensió de la llengua grega.
El resultat de l'hel·lenització –l'hel·lenisme– no va ser una aculturació, sinó la barreja eclèctica d'elements culturals d'origen grec amb els d'origen local, com els de la civilització persa, la civilització jueva, la civilització egípcia o la civilització de l'Indus.
La colonització de territoris no grecs no tenia per què tenir com a resultat l'hel·lenització de la població indígena. No es pot parlar amb certesa d'assentaments grecs o hel·lenitzats. En general es considera que si una comunitat ha deixat inscripcions en grec estava hel·lenitzada, encara que de fet acollís un nombre considerable de membres que no parlessin grec o que no es consideressin a ells mateixos com «grecs - hel·lens». Les comunitats que se sap que van encunyar moneda segons un patró grec, sol en el cas que la comunitat en qüestió s'identifiqués a ella mateixa com a grega, perquè els observadors grecs qualificaven una comunitat com polis basant-se en criteris ètnics.[1]
Per a l'edat contemporània, el terme «hel·lenització» s'identifica amb l'adopció de la cultura de Grècia moderna i l'homogeneïtzació ètnica i cultural de Grècia, constituïda com un estat nacional a partir de la independència de Grècia.[2][3]