Hierogàmia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La hierogàmia o hieros gamos (del grec antic ιερογαμία, «matrimoni sagrat»), que és sinònim de teogàmia (del grec antic θεογαμία, «matrimoni diví»), és un ritu sexual on dos o més participants humans representen la sagrada unió o sizígia (conjunció) entre un déu i una deessa.[1][2][3]
« | En general, l'orgia correspon a la hierogàmia. La unió de la parella divina ha de coincidir, a la terra, amb el frenesí generatiu il·limitat. [...] L'excés representa una part precisa i saludable en l'economia sagrada. Trenquen les barreres entre l'home, la societat, la natura i els déus; ajuden a la circulació de la força, la vida, la germinació, d'un nivell a un altre, d'una àrea de la realitat a totes les altres. Es satisfà el que estava buit de substància, el fragment es reintegra a la unitat, les coses aïllades es fusionen amb la gran matriu universal. L'orgia fa circular energia vital i sagrada. | » |
— Mircea Eliade, Tractat de la història de les religions, cap. IX, § 137, 2009 |
La hierogàmia se situa en un marc simbòlic, sovint ritual, i relaciona l'activitat sexual amb un significat simbòlic o místic. Es pot descriure com la unió sexual de principis divins, però també com pràctiques rituals destinades a escenificar aquests fenòmens divins o simplement ritualitzar les relacions sexuals, on l'acte sexual té el valor d'un símbol místic.
La noció d'hierogàmia no pressuposa necessàriament una prestació efectiva en els rituals, sinó que també s'utilitza en un context purament simbòlic o mitològic, particularment en alquímia i en la psicologia analítica junguiana.
El psicoanalista Carl Gustav Jung la situa entre altres símbols fonamentals universals de la humanitat, en el seu llibre Símbols de transformació.