Himàlaia
massís muntanyós d'Àsia / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Himàlaia[1][2][3] (del sànscrit हिमालय, himālaia, compost per hima: 'neu' i ālaia: 'casa, lloc') és un massís muntanyós d'Àsia que es reparteix entre el Bhutan, l'Índia, el Nepal, el Pakistan, el Tibet i la Xina. Forma un arc amb una llargària de 2.600 km d'est a oest i una amplària de 350 km de nord a sud. És la serralada més alta de la Terra, amb catorze cims de més de 8.000 metres d'altitud, amb l'Everest com a punt més alt (8.848 m), seguit del K2 (8.611 m) i el Kanchenjunga (8.598 m).
Dades ràpides Tipus, Part de ...
Tipus | Serralada | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Cinturó Alpídic Larger Himalaya (en) | |||
Localització | ||||
Continent | Àsia | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Cims destacats | Everest (8.848 m) K2 (8.611 m) Kanchenjunga (8.598 m) | |||
Altitud | 8.848,86 m | |||
Mida | 250 () × 2.400 () km | |||
Punt més alt | Everest (8.848,86 m ) | |||
Travessa | Nepal, Myanmar, República Popular de la Xina, Pakistan, Índia, Afganistan i Bhutan | |||
Superfície | 600.000 km² | |||
Història | ||||
Període | Eocè | |||
Tanca
El primer mapa raonablement acurat de la serralada fou dibuixat per Antoni de Montserrat l'any 1590 acompanyant al seu llibre Mongolicae Legationis Commentarius,[4][5] i la primera exploració europea fou del portuguès António de Andrade en 1524.[6]