Història de la pólvora als Països Catalans
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'ús de la pólvora a Catalunya està documentat per primer cop per part del rei Jaume el Conqueridor durant la conquesta de Mallorca el 1229 a la crònica sarraïna Kitab Tarih Mayurqa del segle xiii,[1] i més tard a la conquesta de València del mateix Jaume I el 1234. S'esmenta en obres de l'època, a més de la crònica sarraïna de Kitab Tarih Mayurqa (segle xiii), a la crònica llatina de Pere Marsili (1313) i la crònica de Bernardino Gómez Miedes (1584).
La Corona d'Aragó tengué, doncs, un paper important en la introducció de la pólvora com a arma de guerra a Europa. Aquest ús primerenc de la pólvora en territori català fou detectat per l'enciclopèdia Espasa (1934)[2] i a un article del Memorial de Artilleria de 1929,[3] el qual és citat en dues conferències presentades en dos simposis de l'IAA i publicades per la NASA el 1977.[4][5] Hi ha documentació a bastament que documenten la utilització de la pólvora per les tropes de Jaume el Conqueridor, encara que no en forma d'armes de foc com les utilitzades pels anglesos a la batalla de Crécy (1345), moment universalment acceptat com el primer ús d'armes de foc en una batalla.