Història de Nova York
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història de Nova York es va desenvolupar durant diversos segles i va començar amb l'ocupació del territori per les poblacions ameríndies, molt abans de l'arribada dels primers colons al que és actualment Manhattan. Les negociacions que van portar a la configuració actual de Nova York amb una divisió en cinc boroughs: Manhattan, Queens, Brooklyn, Bronx i Staten Island, daten recentment al segle xix i a la primera meitat del segle xx. Abans d'aquesta «consolidació», terme anglès que designa la incorporació d'un districte a la ciutat, la ciutat era el teatre d'operacions de diversos conflictes, amb una alta taxa de criminalitat. Malgrat això, va aconseguir guanyar progressivament major importància, al punt de constituir avui dia la ciutat més gran dels Estats Units i una de les metròpolis més importants i dinàmiques del món, no solament en termes demogràfics, l'àrea metropolitana de Nova York és l'onzena del món amb 23,8 milions d'habitants,[1] sinó també com a centre de presa de decisions de primer pla i la capital mundial de les finances i del mercat de valors.
Els primers contactes europeus amb Nova York es van fer per mitjà de Giovanni da Verrazzano, que el 17 d'abril de 1524, va ancorar prop de la badia de Nova York, abans de continuar la seva ruta cap al nord. Posteriorment, el 2 de setembre de 1609, Henry Hudson va ingressar a la badia formada pel «Gran riu de les muntanyes». Anys després els neerlandesos van conquerir la badia i van fundar els Nous Països Baixos, quan Adriaen Block es va instal·lar durant alguns mesos a l'illa de Manhattan el 1613. El 1625, altres famílies van ser enviades a Manhattan en diversos navilis i van formar la colònia de Nova Amsterdam que va sorgir oficialment el 1626 amb la compra per part de Pierre Minuit. Entre els segles xvii i xviii, la rivalitat marítima entre neerlandesos i anglesos va arribar a la seva fi amb la victòria d'aquests últims a l'Amèrica del Nord. El rei d'Anglaterra Carles II va donar al seu germà, el Duc de York, aquesta terra i va ser immediatament rebatejada com «Nova York» en honor del Duc de York. El 1785, el Congrés Continental es va instal·lar a Nova York, que va esdevenir des de llavors en la capital econòmica dels Estats Units.
Al segle xix, la població de Nova York va tenir una ràpida expansió, gràcies a l'arribada massiva d'immigrants atrets pel dinamisme econòmic de la ciutat. D'altra banda, des del 1835, Nova York esdevé la ciutat més gran dels Estats Units, superant Filadèlfia. Però, el segle xix va ser igualment aquell de la Guerra de Secessió, de la qual Nova York va ser un escenari clau. En la primera meitat del segle xx, la ciutat es va convertir en un centre d'envergadura internacional en el sector industrial, comercial, i per a les comunicacions així com en un centre cultural i esportiu. No obstant això, problemes socials van sorgir com també econòmics que van devastar la ciutat durant cert temps. Els temps posteriors es van caracteritzar per la recuperació econòmica, agitacions d'inseguretat i terrorisme, i també d'una renovació total.