Història del dret
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Història del Dret és la disciplina històric-jurídica que analitza el conjunt de fets i processos històrics relacionats amb el conjunt de normes jurídiques, així com els usos socials «forts»,[1] és a dir, que tinguin relació amb el Dret.
La naturalesa pròpia de la història del dret com a disciplina, fa que hagi de situar-se entre dues grans branques del saber, com són la Història i el Dret. D'aquesta manera, s'ha arribat a afirmar que l'historiador del dret posseeix una doble ciutadania; és considerat bon historiador entre els juristes, i bon jurista entre els historiadors.[2] D'aquesta manera, la història del dret ha tingut la necessitat d'elaborar una justificació que sustenti la seva pròpia existència, així com la seva independència de la resta de disciplines. Avui dia, cal destacar que la disciplina s'imparteix majoritàriament en les facultats de Dret.