Història del telèfon mòbil
From Wikipedia, the free encyclopedia
El telèfon mòbil o telèfon cel·lular és un aparell indispensable en l'actualitat; no obstant això la seva popularització ha estat un fenomen molt recent. Al principi el telèfon mòbil solament podia ser usat en vehicles per la seva grandària, reduint-se posteriorment a una unitat portàtil, i finalment a la grandària de butxaca que utilitzem avui. Però el telèfon en si és solament una petita part d'un sistema de telefonia molt complex.
El sistema cel·lular va ser creat per satisfer la demanda de comunicació mòbil dins d'un espectre de radiofreqüència limitat. Aquesta limitació és el factor original que va motivar i segueix motivant el desenvolupament del telèfon mòbil, davant d'uns altres dels diversos factors com la durada de la bateria o la grandària de l'aparell. El sistema ha d'acomodar milers d'usuaris dins d'un espectre reduït per transmetre cada vegada més informació. La transmissió de veu, però actualment també la demanda d'imatges, vídeos i accés a internet, continuen augmentant els requisits del sistema.
S'anomena telèfon cel·lular perquè l'àrea física que cobreix té un format de cèl·lules. L'origen del telèfon cel·lular va tenir lloc l'any 1973 quan la companyia electrònica de consum massiu Motorola va llançar al mercat el primer telèfon cel·lular portàtil, que va ser comercialitzat amb el nom de Motorola DynaTAC 8000X (detallat a "Primera generació").
Actualment, el nombre de models de telèfons cel·lulars que ingressen al mercat és pràcticament incalculable i les seves ventes generen centenars de milers de milions de dòlars a l'any, convertint-los en el dispositiu electrònic més utilitzat a nivel mundial. Avui en dia és gairebé impossible trobar una persona sense un telèfon Intel·ligent o "smartphone" a la mà. Tant fort ha estat el seu impacte que gràcies a les tasques que permet dur a terme ha acabat millorant l'estil de vida de la societat.[1]