Idil·lis i cants místics
Llibre de poemes de Jacint Verdaguer, publicat el mes d’abril del 1879, amb un pròleg de Manuel Milà i Fontanals. / From Wikipedia, the free encyclopedia
Idil·lis i cants místics és un poemari de Jacint Verdaguer publicat el 1879 amb un pròleg de Manuel Milà i Fontanals. Publicat sis mesos després de l'edició bilingüe dels versos heroics de L'Atlàntida, fou el seu primer recull de poemes lírics de caràcter místic.[1][2] Ha estat traduït al castellà (1879, 1908, 1965) i al francès (1906) i diversos poemes han estat musicats.[3]
Tipus | poemari |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Jacint Verdaguer i Santaló |
Llengua | català |
Publicació | 1879 |
En el pròleg Milà i Fontanals indicava que Verdaguer havia intentat "seguir humilment les petjades de l'inspirat poeta dels Cantars i dels angèlics autors de La llama de amor i de Las moradas.[4]
La majoria dels poemes reflexionen sobre la cerca romàntica de l'absolut a partir de l'experiència del jo religiós i partint dels Salms, el Càntic dels càntics, Ramon Llull, santa Teresa de Jesús, sant Joan de la Creu i la mística holandesa, i sota formes que van de la modulació popular com "Lo noi de la mare" a altres de gran ambició conceptual, que, en els idil·lis, incorporen el recurs del diàleg. El centre temàtic és Jesús Salvador, l'Amat, objecte del desig de la unió mística amb Déu.[3]
Quan va sortir el llibre Teodor Llorente al diari Las Provincias li dedicà un extens comentari on lloava Verdaguer i venia a dir que L'Atlàntida no era un bolet sinó que la nova obra confirmava que estaven davant d'un gran escriptor.[5] Miquel Costa i Llobera considerava que els poemes eren "preciosos" i qualificava Verdaguer com "un dels pocs esperits privilegiats que encara tenen ales per volar pel cel dels serafins".[6]