From Wikipedia, the free encyclopedia
Ildefonso Sierra y Orantes (Granada, c. 1820 - Madrid, 1 de maig de 1883) va ser un enginyer espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 1820 Granada (Espanya) |
Mort | 1r maig 1883 (62/63 anys) Madrid |
Formació | Universitat Central |
Activitat | |
Ocupació | enginyer |
Membre de | |
Premis |
Fill d'un coronel d'enginyers, va ingressar en el cos d'Enginyers, sortint de l'acadèmia el primer de la seva promoció, d'un total de disset.[1] El juliol del 1843 va viure el lloc de Sevilla i va ser destinat posteriorment a les ordres del general Zarco del Valle, per indicació d'est estudiaria ciències físico-naturals,[2] pel que va marxar a París en 1846.[1][3] Tornaria a l'any següent, encarregant-se de la classe de física i química en l'acadèmia del cos, que va exercir fins a 1853.[2] Més tard va ser destinat a Cadis, on va idear un sistema pel recalç i reparació de les muralles de la ciutat, amb l'ocupació de calçs hidràuliques.[1] A continuació va treballar en la construcció del segon dic de carena de l'Arsenal de la Carraca, entre 1856 i 1861, a més de projectar i executar la reforma de l'edifici observatori astronòmic de San Fernando.[1] Després d'això se'l destinaria a Castella la Nova i en la Direcció general.[1]
Abans de marxar a París en 1846 es va examinar en la Universitat Central de Madrid i va obtenir els graus de llicenciat i de doctor en ciències físico-matemàtiques.[1] En crear-se en 1846 la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, va ser nomenat acadèmic corresponsal i, més tard, de nombre, per substituir Zarco del Valle, en 1869.[1][3] Va ser autor d' Informe sobre la aplicación de la electricidad a la voladura de los hornillos de mina (1850), Examen de los diferentes sistemas de cimentación empleados en las construcciones hidráulicas (1857) o Proyecto de ensanche del segundo dique de carenas del arsenal de la Carraca (1865), a més del discurs de recepció en la Reial Acadèmia de Ciències.[1][4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.