![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/Acercamiento_de_la_Fuente_de_Cibeles_M%25C3%25A9xico.jpg/640px-Acercamiento_de_la_Fuente_de_Cibeles_M%25C3%25A9xico.jpg&w=640&q=50)
Immigració espanyola a Mèxic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els espanyols a Mèxic s'han dispersat per tota la geografia mexicana, fins i tot en petites poblacions del país i s'estima una població aproximada de 77,040 immigrants l'any 2010. És la segona comunitat estrangera i la primera d'europeus immigrats en territori mexicà. Encara que la comunitat espanyola es troba sobretot a la ciutat de Mèxic, a altres grans ciutats també n'hi ha un nombre important, com ara a Guadalajara, Monterrey, Puebla de Zaragoza, Santiago de Querétaro, León, San Luis Potosí, Cuernavaca, Veracruz, Torreón, Xalapa, Tijuana o Cancun. A aquestes ciutats s'ha creat un "Parque España" i una associació esportiva-cultural. A Veracruz, d'altra banda, hi ha el Centre Esportiu Espanya que fa evident la presència dels ibèrics en sòl Veracruz.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/60/Centro_cultural_Espa%C3%B1a_en_M%C3%A9xico_DF.jpg/640px-Centro_cultural_Espa%C3%B1a_en_M%C3%A9xico_DF.jpg)
![]() Fuente de Cibeles, ciutat de Mèxic | |
Tipus | ètnia ![]() |
---|---|
Població total | 123,189 (2016)[1][2] |
Llengua | Castellà, gallec, català, basc |
Religió | Predominantment Catolicisme, també Sefardites |
Per al segle xxi, els immigrants espanyols han prosperat a través de les seves empreses instal·lades a tot el territori nacional, han aconseguit incursionar en la política, en la ciència i la tecnologia del país tot i que a mitjan segle xx eren molt pobres. S'han agrupat per buscar mantenir els vincles amb Espanya a través d'associacions civils i de beneficència que moltes vegades han estat criticades tant per espanyols com per mexicans per convertir-se en grups d'elits d'empresaris ibèrics.
L'actual comunitat espanyola està integrada principalment per empresaris que han decidit invertir a Mèxic; de les més conegudes n'hi ha les botigues d'autoservei, institucions bancàries, hotels de primer nivell, hotels de pas, restaurants, panificadoras, agències de viatges, constructura, franquícies, serveis de préstecs o cases d'empenyorament, indústria de tèxtils, indústria d'hidrocarburs, indústria fustera, servei de transport, cases de moda i disseny industrial. L'altre grup de residents està conformat pels diplomàtics i els seus familiars, empleats d'institucions culturals com l'Institut Cervantes, acadèmics, docents, estudiants, religiosos, empleats i treballadors de corporacions espanyoles.[3]
La crisi econòmica que pateix Espanya des de 2009 derivat del sector immobiliari va generar una gran pèrdua de llocs de treball; això ha provocat una nova migració de ciutadans espanyols cap a l'exterior, principalment joves entre 20 i 35 anys que busquen oportunitats d'ocupació, expandir mercats i provar sort en altres països. Les destinacions principals són les nacions centreeuropees i les nacions americanes; els Estats Units, Canadà, Argentina, Mèxic, Brasil i Panamà en són els seus principals punts d'arribada.[4][5]