Irish Folklore Commission
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Irish Folklore Commission o Coimisiún Béaloideasa Éireann en gaèlic irlandès (1935-1971), va ser una comissió creada en 1935 pel Govern Irlandès per a estudiar i recollir informació sobre el folklore i les tradicions d'Irlanda. Fou dirigida en els seus orígens per Séamus Ó Duilearga[1] (nom segons l'administració anglesa James Hamilton Delargy).
Dades | |
---|---|
Tipus | agència governamental |
Història | |
Creació | 1935 |
Data de dissolució o abolició | 1971 |
La seva creació se situa en el moviment nacionalista i de renaixença de la llengua i cultura gaèlica que des de la independència (1921) va començar a actuar per a preservar i fomentar aquest patrimoni que sota l'ocupació anglesa menyspreat i descuidat.[1]
El 1935 va contractar un grup d'especialistes que van registrar els músics i els cants populars A l'inici procedien només amb notació musical, més tard amb tècniques de gravació: en va sortir un patrimoni musical ric que encara avui inspira i ensenya la qualitat de la vida musical de l'illa. Les primeres gravacions auditives encara van fer-se amb cilindres de cera.[2] Des de 1956 la Comissió també ajudà a fer gravacions en anglès i en gaèlic, hi comprés dels últims parlants nadius de manx a l'Illa de Man, que van quasi desaparèixer en la dècada dels anys 1960, però que s'està popularitzant novament. La col·lecció de material auditiu supera els 100.000 gravacions.[3]
Una segona acció major va organitzar-se el 1937. La Comissió va mobilitzar de les escoles primàries tot arreu al país jove per a col·lectar i descriure elements folclòrics del seu poble: història local, monuments, contes populars i llegendes, endevinalles, proverbs, cants, usos i costums, jocs, mètodes artesanals… Aquesta acció va reportar més de mig milió de documents manuscrits de material aprofitable, coneguts com la Schools' Manuscript Collection o Bailiúchán Lámhscríbhinní na Scol (Col·lecció de manuscrits de les escoles).[4]
El 1971 va ser dissolta.[5] El seu personal i el seu arxiu foren integrats al Departament de Folklore Irlandès de l'University College Dublin que des d'aleshores ha organitzat i continuat a desenvolupar l'arxiu de manuscrits, documents, fotos, video i audio, inclosa l'Irish Folklore Collection.