Isaac Comnè (fill d'Aleix I)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Isaac Comnè (grec: Ἰσαάκιος Κομνηνός), nascut el 16 de gener del 1093 i mort després del 1152, fou el cinquè fill (el tercer mascle) de l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè amb Irene Ducena. El seu germà gran, Joan II Comnè, l'elevà al rang de sebastocràtor per agrair-li el seu suport, però les aspiracions imperials d'Isaac acabaren enverinant la seva relació.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 gener 1093 Constantinoble |
Mort | 1154 (>1152) (60/61 anys) Constantinoble |
Emperador romà d'Orient | |
Família | |
Família | Comnens |
Cònjuge | Irene Volodàrivna Kata of Georgia (en) |
Fills | Joan Tzelepes Comnè ( ) Anna Komnene (en) ( ) Andrònic I Comnè ( ) |
Pares | Aleix I Comnè i Irene Ducena |
Germans | Joan II Comnè, Anna Comnena, Teodora Comnena Angelina, Eudòxia Comnena, Andrònic Comnè i Maria Comnena |
El 1130, Isaac i els seus fills s'exiliaren després de participar en un complot contra Joan. Es passaren els anys següents vagant per Anatòlia i el Llevant en un va intent d'aconseguir el suport dels governants locals. Els èxits militars de Joan deixaren Isaac sense altre remei que provar de reconciliar-se amb el seu germà el 1138, malgrat que no renuncià als seus designis sobre el tron. El 1139, fou exiliat a Heraclea Pòntica com a precaució després de la deserció del seu fill gran als turcs seljúcides. En el turbulent procés de successió que seguí la mort de Joan el 1143, donà suport a la candidatura frustrada del seu nebot gran, també anomenat Isaac, davant del seu nebot petit, Manuel I Comnè.
El 1150, quan ja estava afeblit per una malaltia incipient, fou obligat a retirar-se de la vida pública per Manuel. A partir d'aquell moment, es dedicà a la construcció del Monestir de la Mare de Déu Salvadora del Món a Vera (actual Feres), a l'oest de Tràcia, on estava previst que fos enterrat. Isaac, famós per la seva erudició i el seu mecenatge del coneixement, és considerat l'autor de diverses obres acadèmiques i poètiques. A més a més, és conegut per la seva reconstrucció de l'Església de Cora, a Constantinoble, on encara es pot veure el seu retrat de donant avui en dia. El seu fill Andrònic I Comnè aconseguí finalment emparar-se del tron entre el 1183 i el 1185, com a últim emperador de la dinastia dels Comnens.