Heraclea Pòntica
From Wikipedia, the free encyclopedia
Heraclea Pòntica (llatí Heracleia Pontica) fou una ciutat de la costa del Euxí o mar Negra, al Pont, prop de Bitínia (com que el seu territori va incorporar part de Bitínia fou també esmentada com a Heraclea de Bitínia). Era al país dels Mariandyni i fou una colònia de Mègara creada conjuntament amb Tanagra (ciutat de Beòcia), a poca distància al nord del riu Licos. La ciutat tenia dos bons ports, un d'ells artificial. També rebé els noms de Bitinium, Claudiòpolis, probablement des del segle ii. Durant l'Imperi Romà rebé el nom d'Honorias, atribuït per Teodosi II en honor del seu oncle Honori.
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Estat | Turquia | |||
Províncies | Província de Zonguldak | |||
Districte | Karadeniz Ereğli | |||
Dades històriques | ||||
Creació | 558 aC | |||
Esdeveniment clau
| ||||
Es creu que fou el lloc on va néixer Antínous, el favorit d'Hadrià. Pausànies[1] diu que Bitinium era darrere, segurament a l'est, del riu Sangari. Durant l'Imperi fou reanomenada Claudiòpolis, Més tard Teodosi II l'anomenar Honorias.