Isòtops del tecneci
From Wikipedia, the free encyclopedia
El tecneci és un dels dos elements, dins dels 82 primers, que no té isòtops estables (de fet, és element amb el nombre atòmic més baix que és exclusivament radioactiu), l'altre element és el prometi.[1] Els radioisòtops més estables del tecneci són el 98 Tc (període de semidesintegració: 4,2 milions d'anys), el 97 Tc (període de semidesintegració: 2, 6 milions d'anys) i el 99 Tc (període de semidesintegració: 211,1 milers d'anys).[2]
S'han caracteritzat altres vint-i-dos radioisòtops amb masses atòmiques que abasten des de les 87,933 u (88Tc) fins a les 112,931 o (113Tc). La majoria dels seus períodes de semidesintegració són menors a una hora, les excepcions són el 93 Tc (període de semidesintegració: 2,75 hores), 94Tc (període de semidesintegració : 4,883 hores), 95 Tc (període de semidesintegració: 20 hores) i 96 Tc (període de semidesintegració: 4,28 dies).[2]
El tecneci té també nombrosos metaestats. El 97m Tc és el més estable, amb un període de semidesintegració de 90,1 dies (0,097 eV). El segueix el 95m Tc (període de semidesintegració: 61 dies, 0,038 eV), l'99m Tc (període de semidesintegració: 6,01 dies, 0,143 eV). El 99m Tc només emet raigs gamma, desintegrant fins a 99 Tc.[2]
Per als isòtops més lleugers que l'isòtop 98 Tc, el mode primari de desintegració és la captura electrònica, originant molibdè. Per als isòtops més pesats, el mode primari és l'emissió beta, originant ruteni, amb l'excepció del 100 Tc que pot desintegrar tant per emissió beta com per captura electrònica.[2][3]
El 99 Tc és l'isòtop més comú i el més fàcil d'obtenir, ja que és producte majoritari de la fissió nuclear del 235U. Un gram de 99 Tc produeix 6,2 · 10 8 desintegracions per segon (és a dir 0,62 GBq · g -1).[4]