Ius trium liberorum
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'anomenat ius trium liberorum (en llatí, el dret dels tres fills)[1] va ser uns privilegis per a recompensar els ciutadans romans que havien tingut almenys tres fills, o als lliberts que havien tingut almenys quatre fills.[2] Va ser un resultat directe de la Lex Iulia i de la Lex Papia Popea, cossos de legislació introduïdes per August l'any 18 aC i 9, respectivament.[3] Aquests cossos de legislació van ser concebuts per fer augmentar la disminuïda població de les classes altes romanes (senatorial i eqüestre). La intenció del ius trium liberorum ha causat que els estudiosos l'interpretin com una legislació eugenèsica.[4]
Els privilegis per als homes comprenien concessions en la carrera militar i l'exempció dels munera, mentre que per a les dones es va garantir l'alliberament de la tutela mulierum i poder rebre herències que d'una altra manera serien llegades als seus fills.[2]
La reacció pública a l'ius trium liberorum va ser en gran part de trobar llacunes. La perspectiva de tenir una gran família encara no era atractiva.[5] Una persona que denunciés a un ciutadà que violés aquesta llei tenia dret a una porció dels privilegis involucrats; això va provocar la creació d'un negoci lucratiu per als espies professionals.[6] L'activitat d'aquests espies van arribar a ser tan estesa que la recompensa es va reduir a una quarta part de la recompensa que s'oferia inicialment.[7]
A mesura que passava el temps, l'ius trium liberorum es va concedir al cònsols com a recompensa per les bones accions generals, la tinença d'ocupacions importants o com favors personals, no només per la propagació prolífica.[5]
Finalment, l'ius trium liberorum va ser derogat en l'any 534 per Justinià.[8]