James Kwast
From Wikipedia, the free encyclopedia
James Kwast (Nijkerk, 23 de novembre de 1852 - Berlín, 31 d'octubre de 1927) fou un pianista holandès-alemany i famós professor de molts pianistes notables. També va ser compositor i editor menor.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 novembre 1852 Nijkerk (Països Baixos) |
| Mort | 31 octubre 1927 (74 anys) Berlín |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, musicòleg, compositor, pedagog musical |
| Ocupador | Hochschule für Musik und Tanz Köln |
| Gènere | Música clàssica |
| Professors | Carl Reinecke, Ernst Friedrich Richter i Theodor Kullak |
| Alumnes | Hermann Zilcher, Ethel Leginska, Percy Aldridge Grainger, Johan Wijsman i Ilsa Fromm-Michaels |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Cònjuge | Frieda Kwast-Hodapp |
| Pare | Jacob Kwast |
| Germans | Jan Albert Kwast i Barend Kwast (en)  |
  | |
Després d'estudiar amb el seu pare i Ferdinand Böhme al seu país d'origen,[1] es va convertir en estudiant de Reinecke al Conservatori de Leipzig i va estudiar més tard a Berlín sota Theodor Kullak. I a Brussel·les sota Brassin i Gevaert. Es va instal·lar a Alemanya el 1883, inicialment com a professor al Conservatori de Colònia i més tard al "Conservatori Hoch" de Frankfurt i als conservatoris de Klindworth-Scharwenka (1903-06) i Stern a Berlín. Va participar en la primera audició a Anglaterra del Trio per Piano de Brahms en sol menor, amb Carl Fuchs i Carl Deichmann.[2] Clara Schumann va interpretar el seu últim concert públic a Frankfurt el 12 de març de 1891. L'última obra que va interpretar va ser Variations on a Theme de Haydn, de Brahms, en la versió de duo-piano, amb Kwast com la seva parella.[3]
Professor, la seva reputació com a professor va arribar molt amunt. La llista dels seus estudiants inclou:
- Hans Pfitzner (el seu futur gendre);
- Carl Friedberg;
- Percy Grainger;
- Ethel Leginska;
- Walter Braunfels (a qui va presentar a la música de Pfitzner);[4]
- Otto Klemperer (que va estudiar sota Kwast en tres institucions i li va atribuir tota la base del seu desenvolupament musical);[5]
- Ilsa Fromm-Michaels;
- Walter Burle Marx;[6]
- Edith Weiss-Mann;[7]
- Hermann Zilcher.[8]